Albert Solà ha aconseguit per mèrits propis que el seu cas sigui seguit amb la mateixa passió i atenció que el final de Juego de tronos, i mai més ben dit. Des que va sortir a la llum que havia escrit un llibre (El monarca de La Bisbal) explicant amb pèls i senyals per què és fill del rei emèrit Joan Carles, de les seves intervencions posteriors als mitjans de comunicació escrits n'hi ha per sucar-hi pa: a cada entrevista que concedeix, deixa anar una petita perla que és millor que qualsevol cliffhanger d'aquesta o aquella altra sèrie.
@TotBisbal
Ara, Solà s'ha superat a ell mateix al fer una revelació a la revista Semana. La publicació ha anat a entrevistar-lo al seu poble, La Bisbal d'Empordà. I potser el fet de trobar-se entre veïns ha fet que se sentís còmode explicant una anècdota que no surt escrita en el llibre. "Es verdad que se han quedado cosas en el tintero", reconeix l'autor del llibre. "¿Qué tipo de cosas?", volen saber a la revista, encertadament. "Bueno, anécdotas que recordé una vez había entregado el libro". Per exemple, que "Pasé auténtico miedo por culpa de la gente que me vigilaba". Millor que el final del capítol 9 de Game of thrones quan li tallen el cap a Ned Stark. Per sort, en aquest cas la sang no va arribar al riu. Però ningú li podrà treure la por del cos.
GTRES
Explica Solà que un dia es va espantar de debò en percebre com hi havia molts cotxes que l'anaven seguint: "Pasé una noche en la calle, lloviendo, porqué cuando ya me iba para casa, varios coches me seguían y vigilaban mis pasos. Pasé tanto miedo que mi reacción fue correr y esconderme en un parking. Debían ser las 11 de la noche y me quedé allí hasta las cuatro y media de la mañana, mientras los tres coches continuaban dando vueltas para buscarme". La sang blava que corre per les seves venes es va glaçar, precisament, per ser qui diu que és, el fill del rei d'Espanya: "Reconozco que ha sido la única vez que he pasado miedo de verdad". Solà va sortir del pàrquing a les 6 del matí "porque vi que empezaba a haber gente y me fui a casa".
GTRES
El cambrer de La Bisbal va poder recuperar la calma després d'una nit d'angoixa gràcies a una trucada al seu contacte amb el CNI: després d'unes trucades, li va confirmar que aquelles persones havien estat allà pel seu bé, "querían ver cuál era el recorrido que hacía hasta mi casa", però que no van ser suficientment discrets perquè la idea era que ell no s'adonés de la seva presència: "Pasé mucho miedo y le mandé al Rey una carta contándole lo que me había ocurrido". Solà no li guarda rancor al seu pare ni tem que li apliquin cap tipus de represàlia. I sap de què parla: "Si se enfrentan a mí, tendrán un problema: tendríamos que ir a juicio y establecer un parentesco, algo que, lógicamente, no quieren. Por desgracia, soy el hijo mayor y todo el mundo sabe lo que eso implica".
GTRES
Albert Solà té les coses clares. No vol cap compensació, ni rebre drets que li pertoquin ni que el convidin a Zarzuela, només volia deixar constància de qui és en aquest llibre: "Esta historia es para mí una cruz. Ojalá el emérito no fuera mi padre", explica mentre els veïns del seu poble el saluden dient-li "Adeu, monarca". Una història que promet més capítols. I més addictiva que saber qui seurà al tron de ferro.