No cal ni jurar que El Foraster és el programa més esperat de la setmana, legions de fidels esperant asseguts al sofà a que el bo d'en Quim Masferrer llenci el dard i faci diana en algun dels preciosos pobles que tenim a Catalunya per conèixer nova i mooolt bona gent. Aquest dilluns, l'escollit va ser Sant Pere Pescador, al meravellós Alt Empordà. L'audiència? La de sempre, descomunal: 505.000 espectadors de mitjana i un 25,8 % inabastable per la competència. Allà, El Foraster es va trobar persones de tota mena, moltes ens van emocionar, com una parella d'octogenaris que van enamorar-se un cop ambdos es van quedar vidus, o una parella que van descobrir el secret que el negoci els vagi de meravella: "Fer l'amor tots els dies". O una dona arribada del Senegal que reclama, amb raó, que la gent es dirigeixi a ella en català, que és la llengua que estima i parla. Sensacional:
És clar que la traca va ser la primera persona que va conèixer en Quim només arribar a Sant Pere Pescador. En Salvador, un home fascinant, que entre d'altres revelacions, va apuntar que va arribar a ser alcalde del poble, el 1992, l'any olímpic. És clar que el més sucós va ser quan va dir quina il·lustre visita van rebre al poble, amb ell com a màxima autoritat: "Sa majestat, l'emèrit, Joan Carles I, rei d'Espanya, hahahaha", riu amb sarcasme, "vaig tenir l'honor o la desgràcia de rebre'l. I el meu tarannà: pantalón tejano, camisa i jersei", diu ell agafant-se la samarreta.
"Usted no puede recibir así a Su Majestad"
Li van dir els palmeros del monarca que "usted así no puede recibir a Su Majestad"... "¿Va muy dejado?", apunta en Quim posant-se en la pell del seguici reial. En Salvador recorda com va entrar el governador i va dir: "Señores, este señor es la máxima autoridad del pueblo y él va a recibir a Su Majestad. I jo el vaig rebre així", diu ell orgullós mostrant el seu outfit de cada dia, el que es posa sempre peti qui peti, l'estil de roba amb la qual se sent còmode i que es posa per anar a comprar el pa, per rebre una veïna del poble o quan rebia visites institucionals en època d'alcalde, la que duia sempre, sempre, sempre, vingués el rei d'Espanya o el Nuncio de Su Santidad. "Hi ha foto, eh? D'això hi ha foto", defensa ell. I sí, sí. I tant que d'això hi ha foto. "Ell va baixar per aquí, ens vam donar la mà, pam, pam, pam, i va donar la volta". Com apunta en Quim, "va ser ell qui us va fer el 'besamanos'... Salvador..., quan va venir el rei el vau rebre així, de qualsevol manera, sou així de campechano... i tinc la foto. Guaita. Aquí veieu el porcàs (Joan Carles, en referència a un diàleg anterior), la Corinna disfressada de reina Sofia, i allà hi ha en Salvador, i a l'esquerra, que mai pensava que els veuria tan a l'esquerra, en Pujol i la Ferrusola", i el Salvador, orgullós amb el seu look.
Bravo pel Salvador. Ni rei Joan Carles ni històries. Ell va anar com li va sortir del monyo. I si no li agradava al Borbó, ja se'n podia tornar per on va arribar. La cirereta del pastís, la veïna que es va trobar després, la Maite, una veïna "de caràcter" que ella sí que també diu les coses com li surten del monyo: "He de dir les coses tal qual. Jo soc com soc i no penso canviar. Estic jubilada, vaig tatuada i faig el que em dona la punyetera gana. I al que li agradi, benvingut. I al que no li agradi, que se la casqui de canto"... "Sort que qui va rebre el rei va ser en Salvador i no la Maite", apunta Masferrer, "perquè ja me l'imagino allà vestida amb aquella bata, plena de tatoos, el cap de protocol de la casa reial dient-li que 'de esta guisa no puede recibir a Su Majestad'... i ella '¿Cómo que no? ¡Yo voy vestida como me da la puñetera gana, y si al rey no le gusta, que se la casque de canto!".
Meravellós. Demanem que algun dia, on sigui i pel que sigui, la Maite i els Borbons coincideixen en qualsevol acte... Crispetes per com seria la trobada.