Una de les coses que més sorprenen a Espanya, és aquesta necessitat malaltissa que tenen molts espanyols d'omplir-se la boca de V.E.R.D.E, d'elogis a la monarquia i en especial, al rei emèrit, demanant que torni i que pobrecito él, tot i els nombrosos escàndols en que Joan Carles està ficat els darrers anys. Són molts els que estan disposats a perdonar-li tot al campechano, a posar-se de perfil i a riure-li les gràcies, hagi fet el que hagi fet. D'entre la llista de palmeros habituals que es posen la capa de Superdefensor de Juan Carlos a la mínima que algú gosa menystenir-lo, n'hi ha un que destaca per tema sanguini. Bàsicament, perquè és el seu nebot: el comte Lequio. Només un exemple de fa només un mes: quan després que la Fiscalia del Tribunal Suprem hagués decidit arxivar totes les investigacions iniciades al voltant dels tripijocs i possibles corrupteles del rei emèrit, entre aquestes, les suposades comissions per l'AVE a La Meca, Pilar Rahola va verbalitzar el que molts pensem: "La impunitat del rei lladre és la metàfora de la corrupció endèmica dels Borbons i de la degradació democràtica del Regne d'Espanya". I Lequio, què va fer? Rebuscar en el seu bagul dels records, treure-li la pols al seu àlbum de fotos familiar i recuperar una foto del monarca espanyol molt jove, cosí-germà de la seva mare, Alessandra Torlonia.
El que feia posar vermell de vergonya aliena, més que la camisa de Joan Carles en aquesta foto, eren les paraules del seu televisiu familiar: "Lo que está sufriendo el rey Juan Carlos es una ignominia porque se ha condenado al destierro a una persona que no solo no ha sido juzgada, sino como se ha demostrado ahora no había indicios para hacerlo. La inviolabilidad puede gustar o no pero forma parte de la ley de la misma manera que lo forma la prescripción. A mi no me gusta que un asesinato prescriba, pero la ley tiene sus fundamentos y de la misma manera que debemos respetar la prescripción debemos respetar la inviolabilidad"... Pobrecito él. S'ha de tenir molta barra. Ara bé, que Lequio sigui monàrquic té els seus matisos... Més aviat és Juancarlista, perquè no tots els Borbons li provoquen aquests panegírics. De fet, a algun, com a Felip, li ha dedicat una galeta amb la mà oberta que haurà ressonat a Zarzuela.
Per què? Per què s'ha irritat de mala manera especialment per un fet: la seva absència i la de la la seva família a la Catedral de Palma, pel Diumenge de Resurrecció, on ni estaven ni se'ls esperava. Una decisió que Lequio no entén ni comparteix. I li ha fet saber a Felip. Vaja si li ha fet saber! Foto estranya somrient, amb uns joves al costat amb la cara difuminada, i una definició demolidora: "Los Reyes rompen con la tradición de Pascua. La monarquía tiene un componente de exhibición que últimamente se está olvidando,y eso ayuda a todos los enemigos de la institución. Los enemigos de la corona son los que quieren ocultar a los Reyes… y si estos por miedo viven recluidos le están dando la razón". Aquesta és la queixa, molt defensor de la pàtria ell. Ara bé, la manera com ha definit el monarca és de traca. Ni els més republicans...: "Felipe siempre ha sido muy escondidillo…pero ha llegado la hora de exhibirse más que nunca. Una de las funciones de la corona es la representatividad…y al Estado se le representa saliendo en los medios, no viviendo escondidos en el sótano de la Zarzuela".
Escondidillo, viviendo escondido en el sótano de la Zarzuela... No sabem si parla de Felip o d'algun rosegador buscant engrunes pels soterranis de Zarzuela... Un rei escondidillo a Zarzuela, un altre huidillo a Abu Dhabi... això són els Borbons. I el que s'hauria de tapar una mica més és el comte Lequio parlant i elogiant les virtuts de la corona espanyola... fa vergonya aliena.