Álvaro de Marichalar s’ha convertit en un mediàtic personatge des de la seva entrevista al Sábado Deluxe, on Jorge Javier Vázquez el va expulsar de plató quan desbarrava sobre Catalunya. La seva participació a la manifestació unionista va treure a la palestra al tiet de Froilán, i ara tothom parla d’ell. Aquest cap de setmana, de fet, s’enfrontava a un independentista en ple carrer, cridant l’atenció de tots aquells que hi passaven.

En aquest context, els col·laboradors del programa de la Cadena Ser La vida moderna han volgut entrevistar-lo, aconseguint una conversa surrealista amb ell en què s’ha acabat enfadant de debò.

Tot discorria amb tranquil·litat, tot i presentar-lo com “el germà dolent de Marichalar”. Ell anava explicant què pensa de la situació actual a Catalunya, titllant-ho tot d’un problema social de convivència i sentit comú amb la corrupció com a causa. Un discurs seriós i ple d’arguments que els periodistes ni escoltaven, rient-se de l’aristòcrata.

Però va ser quan estava explicant la seva experiència com a director d’una empresa d’antenes parabòliques quan tot es va tòrcer. Ignatius l’acusava de triler i fatxa, amb el que la polèmica esclatava.

“Per què m’has dit fatxa? És molt lleig perquè m’estàs intentant desqualificar. I no sóc ni fatxa ni triler. Jo sóc un nàufrag”.

Els col·laboradors del programa no podien gairebé respirar de l’atac de riure que els va donar, amb la qual cosa ell s’anava enfadant encara més. “Sé què és jugar-se la vida al mar, no tinc por a què ningú em digui fatxa. Així que no em diguis fatxa, majete, perquè no t’ho permetré ni de conya". “Estigues tranquil i respecta la gent, com jo et respecto a tu. Ni triler, ni hòsties d’aquestes. Aixequeu el braç o el puny és la mateixa merda, fatxa i comunista són la mateixa merda”, afegia contundent. 

Escolta-ho aquí a partir del minut 16 i la baralla a partir del 25 / Cadena SER

I tot just després de deixar anar-ho tot, no passaven ni cinc segons que tornava al tema de les antenes parabòliques com si res. Una escena surrealista davant la qual no podien parar de riure. I entre una cosa i l’altra, van acabar rient plegats, demanant-li poder trucar-lo més sovint i dient-se que s’estimen mútuament.