Entre el Palacio de la Zarzuela i Abu Dhabi hi ha 7.561 quilòmetres. Però la distància que hi ha entre el rei Felip i el seu pare és abismal. Molt més que aquesta xifra. Això sí, Felip no és tonto i sap que si repudia obertament de Joan Carles, els monàrquics que li riuen les gràcies deixarien de fer-ho. D'aquí que la nit de Nadal, perpetrés un missatge a la ciutadania amb moltes dosis d'hipocresia, poca d'autocrítica i molta més de vergonya aliena. La que va provocar callant un cop més sense dir a les coses pel seu nom i sense condemnar els escàndols que han dut al seu pare a passar les festes (i qui sap si molt més temps), a 40 graus i amb vistes al desert.
Però mentre el Borbó passava de puntetes pel que ha fet el seu predecessor a la corona, el rei fugat què feia? El diari El español explica com va anar la nit del 24 per Joan Carles. Diuen que no va sopar sol a la seva cambra de luxe de l'Emirates Palace: "Tiene muchos amigos en todas las partes del mundo. En Abu Dabi no solo es íntimo de la familia real, conoce a mucha gente. Fue a buscarle a su hotel un coche de un empresario de origen inglés que vive medio año allí, medio año en Londres para que cenara con su familia, su mujer y su hija. Se conocen de la capital inglesa y de las cacerías y safaris a las que ha ido el Rey toda la vida", explica un íntim seu al citat mitjà.
Això sí, revelen que va posar una condició per acceptar la invitació al sopar (a sobre, amb exigències): que li deixessin veure en directe el discurset del seu estimat fill. Tot i la diferència horària, tres hores, allà estava, plantat davant el televisor, a les dotze de la nit, hora seva, veient com Felip només deia una frase que es podia interpretar com que anava dirigida a ell. Una simple frase i gràcies: “Los principios morales y éticos están por encima de las consideraciones personales o familiares". Què els hi va dir l'emèrit als seus amics? "El día anterior habíamos hablado con él y ya nos había comentado que estaba seguro de que el Rey no iba a citarle expresamente, pero, claro, algo tendría que decir".
Com el que va dir Felip va ser una patraña, una presa de pèl, Joan Carles estava cofoi: "Él estaba contento. Bromeaba por teléfono al día siguiente diciendo que esa fórmula ya la había usado él cuando tuvo que decir en su discurso de Navidad de 2010 algo sobre Urdangarín pero sin citarlo. Pero parecía contento por cómo su hijo lo había solucionado y, lo más curioso, se sentía orgulloso". La barra d'aquesta família no té límits. Fent broma sobre el discurs del seu fill, que ja va ser, tot ell, una altra broma... El més trist és que Espanya és un país ple de vassalls que els hi riu les gràcies.