La vida dins de la Casa Reial espanyola ha estat marcada per secrets i silencis, especialment entorn de la figura de Joan Carles I. Des de fa dècades, el rei emèrit ha protagonitzat una sèrie d'escàndols amorosos que, malgrat conèixer-se públicament, mai no van ser abordats de forma directa dins de la família. Tanmateix, quan Letizia Ortiz es va unir a la família reial després del seu compromís amb el llavors príncep Felip el 2003, la situació es va tornar complicada per a ella, especialment en descobrir la doble vida del seu sogre.
L'escàndol més recent, que inclou les converses íntimes entre Joan Carles I i Bárbara Rey, ha tornat a posar el focus en els embolics de l'emèrit. No obstant això, Bárbara Rey no va ser l'única dona que va estar involucrada amb ell; noms com Corinna Larsen o Marta Gayà també formen part d'aquesta llista de relacions extramaritals que, segons els assessors reals, no havien de ser discutides.
La reina Letícia va aprendre ràpid la lliçó
Segons diverses fonts, quan Letícia va començar a comprendre l'abast de les infidelitats de Joan Carles I, la seva reacció va ser d'incredulitat i rebuig. Com a algú amb forts principis morals, la revelació que el seu sogre havia mantingut relacions extramatrimonials amb diverses dones li va resultar profundament incòmoda. Tanmateix, Letícia no va tenir cap altra opció que acceptar la realitat, i va ser aconsellada pels assessors de la família reial sobre com gestionar aquesta informació.
Aquests assessors li van deixar clar que el comportament de Joan Carles I era un secret a veus dins del cercle íntim de la monarquia, i que ni tan sols havia d'esmentar-se. La instrucció va ser taxativa: "D'això ni es pregunta ni se'n parla". Aquesta regla no escrita havia estat acceptada durant anys per la reina Sofia i els fills de l'emèrit, que, encara que sabien el que passava, van optar per mantenir una façana de normalitat en públic. Sofia, per la seva part, havia decidit des del principi posar el deure com a reina per sobre dels seus propis sentiments, mantenint l'aparença d'un matrimoni funcional en els esdeveniments oficials i vacances a Palma de Mallorca.
Ulls grossos i orelles sordes
A poc a poc, Letícia va entendre que a la Zarzuela, el poder i les aparences pesaven més que qualsevol dilema moral. Felip VI, conscient del difícil que seria per a la seva esposa processar aquesta informació, probablement va ser qui la va posar al corrent de la situació, preparant-la per al que implicava ser part de la família reial.
Un dels episodis més impactants entorn d'aquestes revelacions va ser el paper de Corinna Larsen, la relació del qual amb el rei emèrit es va prolongar durant més de vuit anys. Durant aquell temps, Corinna va ser una presència habitual en la vida familiar de Joan Carles I, al punt d'organitzar la lluna de mel de Felip i Letícia, la qual cosa demostra fins a quin punt aquestes relacions paral·leles s'entrellaçaven amb la vida oficial de la família.
Malgrat les dificultats inicials, Letícia va saber adaptar-se a les regles no escrites de la família reial. Segons Pilar Eyre, la reina va aprendre una lliçó clau després de conèixer aquests secrets: la discreció. Encara que mai no va arribar a acceptar completament l'estil de vida del seu sogre, va comprendre que mantenir certes aparences era essencial per a la supervivència dins del món real.