El militar armat que es va colar a la boda de Felip i Letícia, el malson dels Borbons

L'efemèride pels 20 anys de matrimoni entre Felip i Letícia ja és una realitat. Una jornada que recorden amb molta més efusivitat els mitjans de comunicació, els cortesans i els que no, que els mateixos protagonistes d'aquell casori al cor de Madrid. Ni el rei ni la reina tenen previst cap acte a l'agenda; tampoc una d'aquelles aparicions fora de carta, fent el paperot d'enamorats al cinema, a una marisqueria o fent una senzilla passejada romàntica per algun punt de la capital d'Espanya. Vaja, que és 22 de maig de 2024 com podria ser 7 d'octubre, 4 de març o 26 de febrer.  L'emoció és la mateixa. Cap. Com a mínim, és significatiu. 

Davant l'activitat igual a zero per part dels royals, hem de submergir-nos per enèsima vegada en tot el que va passar en aquella jornada nupcial passada per aigua. 1.700 convidats, amb Caps d'Estat, presidents, empresaris, artistes i VIPS de tota mena i condició, des de Nelson Mandela a Pau Gasol, estaven cridats a la cita. Les mesures de seguretat, extremes: per la concentració inaudita de mandataris internacionals, però també per la proximitat dels atemptats de l'11-M. Les declaracions de José Rodríguez Tarín, un dels coordinadors del convit i exmembre de la Guàrdia Reial, ho corroboren: els cambrers del banquet eren, en la gran majoria, militars infiltrats i entrenats per servir l'àpat en condicions sense perdre de vista qualsevol incident relatiu a la seguretat. Tanmateix, es veu que el zel no va ser tan intens com ens volen fer creure. Espanya és així.

Un coronel de l'Exèrcit espanyol va fer acte de presència a la catedral de l'Almudena, escenari de la cerimònia religiosa, poc abans que els contraents formalitzessin el seu compromís. Aquest militar no tenia invitació, s'estava colant. Volia tafanejar el casori, o potser, la probabilitat amb més paperetes de ser certa, tocar-li els nassos a Joan Carles de Borbó, el seu jefe. I és que Amadeo Martínez Inglés, avui en dia amb 88 anys, és el malson de Zarzuela. Els seus llibres contra l'emèrit són destralers, però també necessaris per construir la biografia del personatge. Haver passat tant de temps al costat del royal li va proporcionar material suficient per enterrar-lo en àcides crítiques. Un obsés i depredador sexual, més 20 fills il·legítims, viatge de noces en companyia de senyores que no eren Sofia, franquista, bocamoll... Una autèntica perla, el Borbó.

Doncs bé, l'Amadeo, amb ganes de marxa, va llogar una habitació tres dies abans de l'enllaç en un hotel pròxim. El matí del dia dels fets, amb uniforme de gala de coronel, sense invitació i sense que ningú li barrés el pas en 6 controls policials, va accedir al temple per una porta lateral. Va anar recorrent l'edifici, passant pel costat dels bancs reservats a personalitats com el príncep Carles d'Anglaterra, Albert de Mònaco o Mohammed del Marroc. Ho feia armat amb un revòlver, una pistola curta, del calibre 22. La pífia dels policies i guàrdies civils, demencial. Ni escorcolls, ni preguntes. Va haver de ser un membre de la Guàrdia Reial, que intentava ajudar-lo a trobar el seu seient, el que destapés tot. Martínez Inglés, amb tota la sinceritat, li va confessar la veritat. L'home es va quedar esgarrifat, i va acompanyar-lo a la sortida. No el van detenir, no. De fet, la notícia no es va explicar fins dos dies després, per evitar la vergonya i l'escàndol davant les delegacions estrangeres. Perquè l'Amadeo no és cap boig perillós, però la tragèdia va estar molt més a prop del que sembla.