Corinna Larsen és la bèstia negra de Joan Carles de Borbó i dels seus palmeros. L'examant alemanya el coneix de manera molt íntima i això la converteix en una amenaça per a la figura de l'emèrit, per a la institució que representa i per a l'Espanya més rància. Des de fa un temps la festa nacional ja no és matar toros en una plaça, no: ara és atonyinar-la, denigrar-la com a dona, insultar-la i menystenir-la. Tot per cantar les veritats del personatge, per destapar les seves misèries, corrupteles i operacions fosques. La llista de personatges que han saltat a la seva jugular és extensa. Una de les últimes, Carmen Lomana. Un exercici patètic, el seu, seguint una tradició instaurada per gent com Paco Marhuenda. Sí, el seu jefe a 'La Razón'.
El joancarlisme viu dies de sotsobra des de la publicació del famós podcast 'Corinna i el rei', elaborat pel periodista d'investigació Bradley Hope, ex del Wall Street Journal. Tornar a sentir l'historial del seu ídol estimat els fa molt de mal. No poden suportar l'escarni. I escupen contra la dona per la que el Borbó va perdre el cap i fins i tot la corona de rei. Larsen era la seva acompanyant en la cacera d'elefants a Botswana que va acabar en una festa regada amb molt de vi, causa de la posterior nata de Joan Carles i del trencament dels seus malucs. A l'alemanya, que va estar a dos minuts de convertir-se en Corinna de Borbó, se li cauen les revelacions de les mans. I el que queda. De moment, 4 capítols més de gravacions, al marge d'un procés judicial a Londres per vigilància il·legal, assetjament i difamació. Molta teca.
Defensar Corinna Larsen, una missió només per a valents
La reputació del progenitor de Felip VI està sota mínims. Que els seus llepaires segueixin repetint que és el pare de la democràcia i que va salvar el país d'un cop d'estat ja no té cap efecte sobre la societat. Només provoca certa llàstima, que no compassió. Ara bé, una cosa són les clatellades i els retrets al Borbó, i una altra de molt diferent defensar públicament Corinna Larsen. Són ben pocs els que gosen fer-ho públicament, especialment si són personatges mediàtics o de certa rellevància. Per això el que acaba de fer el comunicador Boris Izaguirre és digne de menció i d'elogi. Al veneçolà no li tremolen les cames per aplaudir l'exercici de sinceritat i loquacitat de l'alemanya. Les paraules del xouman durant el lliurament dels Premis Iris de l'Acadèmia de Televisió i de les Ciències i les Arts de l'Audiovisual irritaran els fans monàrquics de la vella escola. Segur que sí.
Les paraules de Boris Izaguirre que irritaran Joan Carles i els seus defensors
Izaguirre, sense pèls a la llengua, tal i com recull Chance: "Me encanta, soy fan. Me he enganchado muchísimo a partir del tercer episodio. Creo que Corinna es una mujer, como todas las grandes mujeres, que no sabemos entender. Lo mismo pasó con María Antonieta, que ha sido una gran mujer y que ha hecho muchísimo por Francia, pero a Corinna no sabremos nunca reconocerle el bien que ha hecho por nuestro reino. Sin decapitar a nadie, nos ha permitido conocer cómo es el rey emérito". I tant que sí. Afegeix una obvietat, però que s'ha de ser valent per dir-la: "No estaban acostumbrados a recibir a ninguna persona de fuera que no pudieran controlar. Esa es la suerte que tenemos, que Corinna haya estado dentro y ahora esté dispuesta a contarnos algunas de las cosas que ha visto". Un monument. A Boris... i a Larsen.
Patirà represàlies en Boris i es quedarà sense feina a TVE? La Casa Reial és famosa per aixecar telèfons i tallar caps dels díscols. El que juga a favor d'Izaguirre, però, és que Joan Carles cada vegada està més sol. Només fa nosa. Per això està aparcat als Emirats.