Ramoncín és dels cantants famosos espanyols que no decep mai amb les seves opinions a contracorrent lluny dels llocs comuns. A Espanya els artistes progres es divideixen en els que no es mullen, els que són anticatalanistes, de Carmen Maura a Antonio Resines, i els que tenen molta personalitat i no els importa que el sistema els critiqui. El madrileny als 69 anys no té pèls a la llengua ha estat molt crític amb la figura del rei Joan Carles I. A La Sexta, el cantant ha defensat que per a ell "no és emèrit", ja que "emèrit és aquell que es retira amb tots els honors". Segons explica, qui fos cap de l'Estat "d'honors ni sap, ni coneix". "Tot el que se'n parla resultaria normal si es tractés d'altres cognoms. De cognoms de pel·lícules mafioses". A Ramoncín li sembla "curiosíssim que després de l'"estil de vida que ha portat hi hagi gent que segueixi tractant de defensar-lo". En aquest sentit, el cantant afegeix el següent: "El problema més gran és qui paga la festa. Quan la paguem els ciutadans volem saber en què es gasten els nostres diners i com es produeix aquesta festa. Aquí passa una cosa gravíssima. Tenim un senyor protegit per un article malgrat tenir 13 delictes que l'assenyalen. Cinc o sis estan prescrits i amb la resta no es pot fer res perquè l'article ho impedeix. El que ha de fer Felip VI si vol mantenir la prefectura de l'Estat, és fer tot el possible perquè la monarquia sigui molt més transparent. Que no passi això d'ara, que més de 30 anys després la gent s'ha assabentat que gairebé teníem de cap d'Estat Vito Corleone”.
Déu-n'hi-do Ramoncin, comparar Joan Carles amb Vito Corleone, el cap mafiós més conegut del món, perquè implica dir-li cap de la família mafiosa, patriarca d'una família corrupta. Ramoncin destrossa no només Joan Carles sinó tots els Borbons. Mai ningú havia anat tan lluny a la TV. Acostuma a ser un tertulià diferent, com quan va solucionar d'una vegada el problema del referèndum català. Quan es critica els artistes i intel·lectuals d'esquerres espanyols de callar sobre el referèndum i la sentència hi ha honroses excepcions: C. Tangana és un raper que va obrir la boca per aclarir que tot això ve de no deixar votar els catalans. Ramoncín feia un pas més enllà: exigint un referèndum per comptar quants catalans volen la independència. Però amb una novetat revolucionària: "Es sencillo: que sea obligatorio votar como pasa en algunos países. Que sepamos de esos millones de catalanes en qué situación está cada uno. Es sencillísimo".
Ramoncín feia una proposta nova: per evitar discussions sobre quin quòrum cal perquè el referèndum tingui efectes vinculants, defensa que tots els ciutadans amb dret a vot estiguin OBLIGATS a votar, com passa a alguns Estats (Argentina. Bèlgica o Suïssa, països del tot democràtics). La proposta és allà: referèndum a Catalunya de vot obligatori amb resultat vinculant. Ni minoria silenciosa ni mandangues: tothom vota i a veure què surt. Més democràtic, impossible.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!