L'espanyolisme es fa creus. Ara, amb 'raó'. Perquè Pablo Iglesias és vicepresident del govern i ministre. El malson de Carlos Herrera, que triga en exiliar-se a Somàlia, o de tertulians de Antonio García Ferreras com Chani Pérez Henares, que treu escuma per la boca. La mòmia de Franco fora del Valle, i republicans comunistes traïdors al Consell de ministres. Les sales de teràpia patriotera van plenes. Tot i que psicòlegs i psiquiatres hauran de fer-li un forat a la primera institució de l'estat, que tampoc ha viscut el millor dia de la seva vida amb el jurament de càrrecs del nou govern de Pedro Sánchez al Palau de la Zarzuela (amb un socialista català que passava "por allí"). El cap de l'estat, el rei Felip, incapaç d'ocultar el seu malestar pel que estava passant davant dels seus reials nassos. Almenys, les imatges ofereixen aquesta sensació.

Pablo Iglesias Felip EFE

Pablo Iglesias Felip Europa Press

Iglesias complia amb la fórmula protocol·lària, prometent els càrrecs assignats per l'acord entre PSOE i Unides Podem. I Felip s'ho mirava amb aquella expressió a la cara tan característica que hem vist en ocasions també històriques, i associades a nyaps, espifiades i ridículs protagonitzats per i amb els seus súbdits. Un rictus que més que solemnitat, transmetia rebuig. Potser no és estrictament personal, però la gesticulació davant Iglesias era gairebé obligada per contentar els monàrquics del 'A por ellos'. La xarxa no ha deixat passar l'oportunitat de comentar la ganyota borbònica.

Felip Pablo Iglesias jura ministres TVE

Felip Pablo Iglesias TVE

Pablo Iglesias Felip EFE

Pablo Iglesias Felip EFE

La cara és el mirall de l'ànima, resa la dita. I la de Felip és una bicoca per detectar el fàstic reial. Jugant al pòquer seria un xitxarel·lo.