La monarquia anglesa se les continua tenint. La mort de Queen Elizabeth no ha arreglat les coses a Windsor, tampoc a Buckingham. No és cosa rara: el 99% de les monarquies tenen batusses diàriament i escàndols grotescos, però la d'Anglaterra s'emporta la palma. Que si Meghan i Harry, que si Lady Di, que si Guillem... que si Carles III. I és que l'actual rei és el més polèmic de tots. No per les seves males formes amb els uixers, tampoc perquè sigui un gandul envoltat de majordoms, tampoc per les seves polèmiques caces de guineus, tal com ahir el va retratar Karlos Arguiñano a 'Cocina Abierta'. L'últim de Sa Majestat King Charles The Third és per posar-se a tremolar.
Carles d'Anglaterra es porta a matar amb el seu germà Andreu. Tot i que públicament sembla que siguin uns bons germans, no se suporten. En el seu moment, el príncep Andreu -també duc de York- va tenir els seus més i els seus menys amb Elisabet II. La matriarca de la família es va posar enmig d'un conflicte judicial que va tenir el príncep arran de diferents escàndols amb Virginia Giuffre i Jeffrey Epstein. A la reina no li va quedar més remei que desposseir al seu fill, encara que no li retirés públicament el suport. Andreu li va demanar de tornar a la vida pública, però Elisabet li va dir que nanai.
Ara, amb Carles III al tron i prenent ell totes les decisions que afecten a "La Firma" (així es coneix a la corona anglesa), Andreu té les de perdre. Charles no només no restaurarà al seu germà a la vida pública, sinó que ara anirà contra la seva neboda, la filla del príncep Andreu, Beatriu. Ella pot exercir ara com a Consellera d'Estat pel paper que té dins de la monarquia. Carles III ja ho va expressar fa temps: no vol, no li dona la punyetera gana. Ara, que és rei, menys: la princesa Beatriu, en el punt de mira.
Més de guineus que de cavalls
Sabem de sobres que a Sa Majestat li encanta la caça de la guineu, una pràctica habitual a Anglaterra en què sol participar l'aristocràcia. Aquesta és una activitat que involucra el rastreig, persecució i, si s'atrapa, el matar una guineu vermella, per conillers entrenats o altres conillers, i un grup de seguidors desarmats liderats per un "mestre de gossos", a peu o a cavall. Com veuen, Carles no té pudor en agafar una escopeta i disparar una pobre guineu: per a això no necessita majordoms i sí perquè li posin el pijama i la quantitat exacta de pasta de dents al raspall. Surrealista.
Però el pitjor d'això és que tampoc no suporta els cavalls. Elisabet II disposava d'una quadra amb desenes de cavalls de curses que li van donar moltes alegries: ara Carles els vol eliminar i convertir la quadra en un mer museu. El motiu?: la reina va deixar en herència dos dels seus corgis, els seus cavalls preferits, a Andrew. Carles els volia per a ell, però Elisabet els hi va donar al seu germà, el que diuen que és el "fill predilecte". Ara, la batalla està servida: l'hereu contra el predilecte. Què passarà amb els cavalls? Esperem que no acabin com la guineu. Carles III, l'envejós.