Carles Gustau de Suècia aparta el seu fill, draps bruts a la corona, escàndol

Recorden allò de la Biblia de "qui estigui lliure de pecat, que llanci la primera pedra"? Doncs a l'ecosistema royal internacional és la norma per evitar criticar el comportament escandalós d'uns i altres. Tots es cobreixen, es disculpen i fan pinya per una senzilla raó: qui més, qui menys, tothom té morts putrefactes a l'armari. I no es tracta d'una qüestió generacional, dels costums de vells dinosaures com Joan Carles de Borbó. Què va, els nous trepitgen fort: Felip i Letícia, Frederic de Dinamarca, Albert de Mònaco, fins i tot Carles d'Anglaterra (malgrat que la seva història amb Camil·la sigui plistocènica). Ara, és ben cert que els més grandets han tingut molt de temps per fer de les seves. Com un altre coetani i company del patriarca Borbó, i que encara es manté al tron del seu país amb 78 anys: Carles Gustau de Suècia.

El pare de la futura reina Victòria no té intenció de jubilar-se. Els escandinaus, en general, es resisteixen a fer-ho. Harald V de Noruega és un bon exemple, mentre que la "pobra" Margarida de Dinamarca va haver de passar el testimoni per no posar en risc el futur de la institució, després d'enxampar el príncep hereu amb Genoveva Casanova a Madrid. En el cas del suec, que recentment van acollir els danesos en la seva primera visita d'estat internacional, no sembla haver-hi grans urgències ni amenaces a l'horitzó. Els seus moments més baixos, l'any 2010, havien quedat en l'oblit. Tot arran de la publicació d'un llibre biogràfic duríssim, i en el que destapaven les aficions del monarca lluny de la seva dona, la reina Sílvia. Locals d'striptease, per escalfar motors, i després a altres més explícits. 

Aquella revelació va fracturar la relació del pare amb el seu fill, el guapo Carles Felip. "Fins a aquell moment tenia el màxim respecte pel seu pare, però es va prendre fatal les acusacions perquè apel·laven al model de família. El que més mal li feia és com va exposar la seva mare, no ho podia suportar". Discussions a crits, baralles, mala maror... L'ambient era irrespirable, els treballadors de palau eren testimonis d'aquelles cridòries. "Tothom era conscient de la fúria del príncep contra el rei", explica el diari suec Svensk Dam. "Carles Felip és molt pròxim a la seva mare, i mai no li ha perdonat el que li va fer. Una humiliació pública". La intensitat del conflicte ha baixat d'intensitat amb el pas dels anys, però continua bategant. Fa unes hores, per exemple, amb una decisió impactant del rei: apartar el seu fill d'un acte tradicional.

El castell d'Stenhammar, a Flen, és l'escenari d'una jornada clàssica dedicada a l'alimentació, l'agricultura i la ramaderia. Els seus terrenys acullen una finca que, en principi, es va planejar que fos heretada pel príncep. La presència de pare i fill ha estat constant durant els darrers anys, malgrat les diferències. Però en aquesta ocasió el marit de la princesa Sofia ha desaparegut del mapa. Una absència eixordadora, i que ha reobert la capsa dels trons, deixant a l'aire els draps bruts més pudents. A la monarquia, la que sigui, quan no és un all, és una ceba.