Carles III fa mesos que és el rei del Regne Unit. Tan bon punt va traspassar Elisabet II, el setembre de 2022, va agafar les regnes de la corona, però oficialment no va pujar al tron fins al mes de maig del 23. La cerimònia d'entronització va ser colossal, solemne, polèmica i tradicional. Va tenir una mica de tot, des d'un seguiment i adulació importants fins a protestes silenciades pel règim. El que ben pocs esperaven, però, és que el cap de la Casa Windsor hagués de repetir el tràmit dos mesos després, com els mals estudiants que suspenen al juny i s'han de tornar a presentar al setembre. Un segon acte amb particularitats molt marcades. La principal? Que l'espectacle no tenia lloc a Londres, a casa. Ara tocava jugar en camp contrari: a la díscola i independentista Escòcia. Territori comanxe.
El monarca i la consort Camil·la, acompanyats pels prínceps de Gal·les Guillem i Kate, han rebut les joies de la corona a la catedral de Sant Giles, a Edimburg. Es tracta d'un acte obligat d'obertura i serveix per concloure el traspàs de la nova regència. No és pròpiament una coronació, però se la coneix així, la coronació escocesa. La posada en escena està mil·limètricament dissenyada, assajada i executada. De fet estan previstos fins i tot els elements adversos, com ara l'escridassada popular i massiva als protagonistes de la festa. I és que Escòcia té un rei, però no el vol. Especialment un rei anglès.
Carles III, acte final de coronació a Escòcia i esbroncada majúscula
La singularitat urbanística de la Royal Mile de la capital escocesa, el tram que separa el castell de la ciutat amb el palau de Holyrood, la residència reial, provoca un fenomen auditiu del qual és impossible abstreure's en situacions com aquestes. Els sons s'amplifiquen de forma majúscula, i clar, una esbroncada gegantina eleva la seva potència fins a l'extrem en aquesta caixa de ressonància. Esbroncada que es va produir i de quina manera mentre el vehicle oficial de Carles III feia acte d'aparició a les portes del temple. La banda sonora era mixta: els crits marcials de la guàrdia encarregada de saludar el monarca i la cridòria de la multitud recordant-li a Carles III que no és benvingut, "not my king". Una cosa semblant al que va passar al camp de futbol del Celtic de Glasgow durant aquells dies de maig, però ara en una cerimònia oficial de gran importància. Apugin el volum, paga la pena.
Scotland booing and chanting "not my King" at a thanksgiving ceremony for Charles, one upping the rest of Britain yet again pic.twitter.com/P3GaXtCarK
— The London Economic (@LondonEconomic) July 5, 2023
El rei anglès no emula la corona espanyola i es menja amb patates la protesta republicana i independentista
Que els escocesos i escoceses rebutgen la corona anglesa és ben sabut. A diferència dels reis d'Espanya amb Catalunya, però, els Windsor no ho intenten amagar desplaçant-se a pobles petits i hotels menors, no. S'ho van menjar amb patates, també va en el sou. Si a Londres van contenir les protestes amb tanques de metall i controls policials invasius i autoritaris, a Edimburg no han gosat fer-ho. Fins i tot la televisió pública, la BBC, no ha fet cap maniobra per tapar o silenciar l'escridassada, com sí que hauria fet la servil i cortesana TVE espanyola. La cara del rei, mirant de reüll els antimonàrquics que el posaven a parir, és impagable. La ganyota d'ira i humiliació és el somni humit de qualsevol republicà arreu del món.
God save the king. Sobretot que li guardi les oïdes, li xiularan força.