La visita dels emperadors del Japó, Naruhito i Masako, ha estat la primera gran recepció oficial de Carles III a Buckingham Palace des que s'anunciés que el rei d'Anglaterra patia càncer. Un compromís d'enorme transcendència en un moment convuls i ple d'incerteses per al futur de la corona, amb la princesa Kate lluitant contra la mateixa malaltia. La cita va ser un èxit, amb el monarca oferint una imatge de normalitat que és un autèntic tresor per a la Casa Reial. La minuciositat britànica ha cuidat cada detall. I precisament, en la lletra menuda, és on hem trobat detalls sorprenents.
Un d'ells es va produir durant el banquet reial ofert pels amfitrions, amb centenars de convidats a palau. El diari The Telegraph, a través dels seus experts en crònica reial, han descobert una absència significativa en el menú ofert per complimentar els japonesos. Sembla una nimietat, però té el seu rerefons. També la seva història. Una que es remunta 400 anys enrere, i de la que va ser partícip la mare del rei, la llegendària Elisabet II. El seu fill Carles l'ha fulminat en vetar un producte molt concret. Durant les postres, faltava alguna cosa: la pinya.
Aquesta fruita tropical ha format part de la proposta culinària dels tiberis de gala de Buckingham Palace des de l'any 1625, quan el rei Carles I la va incloure en considerar-la un article exòtic i d'impossible accés per al populacho. El viatge des de les zones tropicals era llarguíssim, feixuc i, molt probablement, un autèntic desastre per a les qualitats gastronòmiques d'aquesta bromeliàcia original d'Amèrica del Sud. Un detall insignificant, perquè a la plujosa, freda i climàticament antagònica Anglaterra no existia cap producte similar en termes gustatius. Era una delicatessen, un luxe suprem. Una forma de marcar paquet i quedar d'allò més bé amb les visites més importants. Aquell costum s'ha mantingut en el temps fins al passat 26 de juny de 2024, quan va desaparèixer de les taules reials. Fora.
La pinya servia de postres, però també com a element decoratiu als centres de taula. L'Elisabet II ordenava capses i capses de pinyes per als àpats oficials, sense importar-li gens ni mica la sostenibilitat ni aquella etiqueta de "quilòmetre zero". Sembla que per aquí van les coses; en Carles, animalista, ecologista i sensible amb causes com la del canvi climàtic, hauria volgut minimitzar l'empremta de carboni durant les festes royals. En el seu lloc, el rei va ordenar col·locar enormes rams de flors que sortien dels jardins de Buckingham i del castell de Windsor. Després, a l'hora del mam i teca, ni rastre de la famosa fruita, quan no fa gaire la seva presència estava assegurada. De fet, durant les visites dels presidents de Sud-àfrica i Corea del Sud sí que estava disponible. Als japonesos, però, ni una trista rodanxa. Ni en conserva. La pinya és non grata. Com Enric de Sussex, vaja.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!