Carles III, rei d'Anglaterra, sembla que va pel bon camí en la seva recuperació del càncer. Si més no, està recuperant antigues tradicions i costums. Es podria prendre com l'indicatiu que se sent molt més fort que a principis d'any, quan va esclatar aquest malson de salut a la família reial britànica. Torna a ser ell, en definitiva. I això, en el cas del marit de Camil·la de Cornualla, vol dir que ha recuperat el seu proverbial mal geni. La mirada de killer, els gestos autoritaris, la impaciència i l'explosivitat.
Tots recordem l'enrabiada que el fill de la difunta Elisabet II va agafar durant la cerimònia de proclamació com a rei d'Anglaterra. Quan havia d'estampar la seva signatura de manera oficial en els documents pertinents, la disposició de la taula, les dimensions i la posada en escena no van ser del seu gust, i un dels treballadors de Buckingham Palace va patir la seva ira passiva-agressiva. L'escena, retransmesa per cadenes de tot el món, va retratar-lo de manera severa. Ara bé, els que el coneixien a fons com a príncep de Gal·les no es van sorprendre gens. No, Carles III no és cap germaneta de la caritat. Té un bon historial de mala bava.
L'impacte de la malaltia ha esmorteït el tarannà del rei a ulls del públic. La imatge dura i aspra s'ha fet més tendra i humana. Però el que és de mena, mai no s'esmena, i en Carles no ha pogut reprimir la seva mala llet durant un episodi absurd i còmic en una visita oficial a Jersey. La parella reial presidia una desfilada pels carrers de la localitat, quan es va posar a ploure a bots i barrals. No només això, la ventada també era important. El rei es va mantenir de manera estoica, fidel a la suposada flegma britànica, amb el vestit moll malgrat el seu paraigua. Al seu costat, la reina Camil·la es protegia amb el paraigua col·locat de manera peculiar, sostenint-lo amb el cap. Necessitava les mans alliberades per posar-se la gavardina. No se'n sortia pas. De fet, s'estava fent un embolic cada cop més inexplicable. El vídeo és del 'Daily Mail'.
El rei, en veure els moviments caòtics de la seva dona, que aquest dimecres bufarà 77 espelmes, intenta ajudar-la. Sense gaire esma i sense deixar el seu paraigua, però intenta posar fi a l'esperpent. Tot és en va: Camil·la no encerta el forat, i la situació comença a ser més de Benny Hill que de la Corona. Incapaç d'ajudar-la, esclata. Qui paga els plats trencats? El servei. As usual. Una mirada fulminant i furiosa i, a l'instant, apareix un ajudant que acaba amb el xou. Ens imaginem l'empleat i, sobretot, la suor glaçada que li recorreria l'esquena. Si demà es troba la carta de comiat a la guixeta, no el sorprendrà gens ni mica. El cap té males puces.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!