Si les monarquies serveixen realment per a alguna cosa, aquesta és la d'entretenir el personal. La capacitat de crear drames, comèdies i històries de terror de les diferents nissagues coronades del planeta és espaterrant. Hem guanyat reis, reines, prínceps i princeses, però hem perdut guionistes de primera. El nivell és tal que si no hi ha merder, malament. Una casa reial sense safareig és sinònim de casa reial morta i enterrada. Espanya, Dinamarca i Regne Unit són els exemples més paradigmàtics i actuals d'aquesta condició; Felip i Letícia amb l'embolic Jaime del Burgo, Frederic i Mary Donaldson amb Genoveva Casanova i Carles contra el seu fill Enric i la jove Meghan Markle. Els british, en conflicte permanent des de la sortida del fill petit de Diana de Gal·les, tornen a escalar posicions a la llista d'èxits de la categoria.
La fugida de l'Enric de la disciplina royal anglesa va suposar un cisma total. I les manifestacions del germà del príncep Guillem a entrevistes i, especialment, en unes polèmiques memòries supervendes, no han ajudat gens ni mica a calmar les aigües ni a propiciar cap mena de reconciliació. Les acusacions de racisme han tacat per sempre més la reputació del futur monarca britànic, i l'actual, en Carles, no surt gens ben parat. I ja se sap que 'quien a hierro mata, a hierro muere'. El pare no té pietat del seu fill. I l'humilia per activa i per passiva. Manu militari.
El rei, cap suprem de les forces armades, ha mogut els fils i ha ordenat executar una nova revenja: esborrar el seu pas per la Reial Acadèmia de Sandhurst, una de les més prestigioses del món i de la que en va formar part des del maig de 2005. És com si demà, per una discussió familiar a Zarzuela, Felip truqués els comandaments de la General de Saragossa i exigís que fessin desaparèixer qualsevol rastre de la princesa Elionor. L'escenari d'aquest “crim” és un llibre d'honor on han estat seleccionats 200 alumnes excepcionals, explica la revista '¡Hola!'. Trobem Winston Churchill, el cantant James Blunt, l'actor David Niven... però no pas l'Enric. Ara bé, sí que hi és en Guillem, l'hereu i bon minyó, que fins i tot signa el pròleg del llibre. Còmplice i col·laborador necessari de la humiliació royal, vaja.
L'Enric sentirà pupita, no tinguin cap mena de dubte. És la segona bufetada que li propinen els seus excompanys d'armes, després que el 2020 li traguessin les distincions militars per abandonar els Windsor. El conegut com a 'captain Wales' sempre ha lloat la importància de l'exèrcit en el seu desenvolupament. És el responsable de la creació dels Invictus Games, una mena de Jocs Olímpics per a veterans i ferits en acte de servei. Va passar 44 setmanes a Sandhurst abans de convertir-se en oficial, arribant a participar en operacions a Afganistan, lluitant contra els talibans. Fins i tot va assegurar haver-ne matat 25 enemics. A les memòries, va dir que els veia com peces d'escacs en comptes de persones. Militars de rang van ensorrar-lo per aquestes manifestacions, qualificant-les de traïció. Un sentiment que explica la situació actual: “No crec que hagi fet mai quelcom notable durant el servei, tot i que sí que va ser una persona important a Sandhurst. Sospito que la manca d'harmonia amb la Família Reial ha provocat que el facin fora del llibre”, afirma un reputat excoronel. No se n'amaguen. A por ellos, oe, però en anglès.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!