Un grapat d'hores més i tot acabarà. Au, vinga. Buckingham Palace somia amb arribar al 6 de maig i tancar la carpeta coronació i començar una nova era. Una de més discreta, tranquil·la, digna d'un rei. Carles III ha esperat tota una vida per succeir l'Elisabet II i arriba tard, cansat i el que és més important: amb una imatge pública tocada. No és la seva mare, un mite monàrquic mundial. Tampoc és que sigui el seu germà Andreu, clar, famós per tot el contrari, per indigne. En Carles és, a l'imaginari col·lectiu, la mitja taronja podrida de Lady Di o "el del tàmpax" de Camil·la Parker Bowles. També el pare del que molts parroquians desitjarien que agafés les regnes de la casa dels Windsor, en Guillem, o el d'aquell que està aixecant polseguera, catifes i cabells de tant estirar-se d'ells amb la seva sortida de la Família Reial, en Harry. Completeta la cosa.
En Carles, tot s'ha de reconèixer, està suant la cansalada en el seu tour de presentació com a monarca del Regne Unit. Entre preparatius, viatges (alguns d'ells frustrats), trucades de Zarzuela i Joan Carles i apagar focs familiars, l'home no dona a l'abast. S'acosta el gran moment i no el deixen ni un segon tranquil. La maquinària avança, ja té monedes, llista de convidats 'modesteta' i complicada (2.200 en són pocs comparats amb els més de 8.000 de l'Elisabet) i la corona eixamplada al mil·límetre perquè hi càpiga al seu cap. Una corona molt pesada i en la que no tot és daurat i lluent, no. Hi ha taques, fosques i inesborrables.
Carles III, un rei molt menys estimat i respectat que la difunta Elisabet II
Si l'Elisabet II no gaudia del respecte de tots i cadascun dels territoris del Regne Unit, imaginin què passarà amb l'hereu. Les protestes antimonàrquiques s'han popularitzat des que en Carles va rebre l'encàrrec de succeir la mare, un fet anormal en el suposat Disneyland de les monarquies mundials: Anglaterra. Un dissident republicà anglès és un fenomen estrany de veure en públic, però fora dels seus límits fronterers també n'hi ha i en són molts. Demanin a Irlanda o a Escòcia, per exemple. Em aquest últim país que aspira a ser independent i en el que molts catalans han dipositat somnis, esperances i energies, s'ha produït l'última gran manifestació popular anti Carles III. Tot el camp és un clam seria un bon resum.
El rei humiliat per una multitud a poques hores per a la coronació
El partit de futbol més apassionat d'Escòcia és l'Old Firm, el derbi entre el Celtic i el Rangers de Glasgow. Els catòlics contra els protestants, independentistes contra unionistes, republicans contra monàrquics, entre moltes d'altres sensibilitats irreconciliables. Aquest cap de setmana s'ha jugat una semifinal de Copa a l'estadi del Rangers, amb victòria visitant per 0-1. Els aficionats verd-i-blancs estaven eufòrics. I a les acaballes del partit, mentre esperaven el xiulet final de l'àrbitre, l'estadi local va ser profanat. L'escriptor Quim Monzó comparteix el vídeo de l'afició del Celtic cantant-li a ple pulmó "fica't la coronació pel cul" a Carles III. Gairebé pitjor que la derrota contra l'enemic més odiat, la humiliació contra l'ídol. El vídeo és brutal.
Li diuen a Carles III: "Fica't la coronació pel cul" https://t.co/FzTJOvW9k5
— Quim Monzó (@QuimMonzo) May 2, 2023
Hauran de fer-la més petita de nou, la corona. Els orfebres reials a punt de demanar la baixa.