Ni oblit, ni perdó. Buckingham Palace no cedeix ni un mil·límetre en la guerra intestina que enfronta 'The Firm' amb Enric de Sussex. El marit de Meghan Markle ha tornat oficialment al Regne Unit amb motiu dels Invictus Games, una presència incòmoda i indesitjada. Ni el seu pare, ni madrastra, ni germà ni cunyada el volen veure. Passen d'ell, és un proscrit. El càncer que pateix Carles III és la mostra més contundent d'aquest rebuig: li van fer el buit quan es va anunciar la malaltia, amb aquella famosa reunió de menys de 30 minuts després de creuar el planeta a correcuita, i la història s'està repetint durant les darreres hores, amb dos gestos demolidors i que enterren qualsevol possibilitat d'acostament entre les faccions en conflicte.
Que el somriure de l'Enric durant la seva arribada a Londres no confongui ningú; el clima no és de joia i xerinola. Ha arribat sol al seu antic regne, sense la seva dona, que s'ha estimat més viatjar a Nigèria que compartir oxigen amb la seva família política en un moment tan delicat. Quan va aterrar a l'aeroport ja sabia que no hi hauria encontre amb Carles III, qui va recuperant la seva agenda reial paral·lelament a les sessions de quimioteràpia per combatre el seu mal. Aquesta ha estat l'excusa que ha ofert Windsor per rebutjar la cita privada: massa feina del monarca malalt. Una bufetada pública sense discussió; quan un fill vol veure un pare, res s'interposa entre ells. I encara menys si els separen només 3 quilòmetres de distància, com apunta la premsa anglesa. Serà que, en aquest cas, ja no existeix tal relació com a tal.
Per si aquesta decisió del fill d'Elisabet II no fos prou evident, acabem d'assabentar-nos d'una altra ganivetada a l'orgull d'Enric de Sussex. El fill de Diana de Gal·les sempre ha presumit de la seva etapa a les forces armades; de fet, la seva implicació en els Invictus Games, una mena de jocs olímpics per a veterans i ferits de guerra, va per aquí. Va formar part del regiment d'aviació, amb el que va fer operacions de combat a l'Afganistan el 2014. El seu lligam amb aquest cos era tan estret que semblava destinat a convertir-se, tard o d'hora, en el coronel en cap del regiment. Però ha begut oli, Carles III li ha pispat l'honor. En renunciar a la Casa Reial, també perdia el seu lloc a la cúpula militar. I no hi ha clemència. El destinatari del títol és ben dolorós per a l'Enric, a més a més.
L'escollit, sí, és en Guillem de Gal·les, l'hereu i principal adversari del seu germà. La batalla entre ells no s'atura, una lluita desigual: tots contra l'Enric. El seu somriure s'haurà glaçat aquest matí, després de conèixer el comunicat de palau. Ni encontre, ni títols, ni aigua. És l'enemic. Íntim, però l'enemic. I el tracten d'acord amb aquesta etiqueta. Londres no paga traïdors. Se'n va calentet.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!