Carles III ha recuperat la seva agenda després de l'impacte del càncer. No és una activitat com la que se suposa a tot un rei d'Anglaterra, però va fent. Acabem de veure'l engalanat a la catedral de Sant Pau de Londres, escenari fa pocs dies de l'estat de pànic del fill díscol Enric de Sussex, presidint un ofici religiós per a l'Ordre de l'Imperi. Acompanyat de la reina Camil·la, tots dos amb vestuari cerimonial consistent en una llarguíssima capa vermella, entraven amb rostre no gaire alegre, grisots, demostrant poques alegries. El seu moment vital i familiar no és el millor, però sempre li quedava l'escalf d'un poble commogut per la seva situació personal. Les veus antimonàrquiques i republicanes havien quedat eixordades, i tot eren compliments i bones paraules per al monarca. Tanmateix, el panorama està canviant. I tot per un quadre.
Parlem del primer retrat oficial de King Charles III des que assumís el tron heretat de la seva difunta mare, l'eterna Elisabet II. Una feina encarregada l'any 2020, amb motiu del 50è aniversari com a príncep de Gal·les, a l'artista Jonathan Yeo. Un retratista contemporani que va saltar a la fama per un treball no autoritzat sobre George Bush a partir de retalls de revistes pornogràfiques. Allò va provocar un esclat, amb VIPS fent cua per a tenir el seu propi Yeo: Kevin Spacey, Dennis Hopper, Cara Delevingne, i fins i tot la Família Reial anglesa. La dona d'en Carles, la Camil·la, l'any 2014, i el marit d'Elisabet II, en Felip, el 2018. La pandèmia, primer, i el decés reial de la sobirana, després, van endarrerir l'entrega de la feina. Ara és una realitat: aquesta.
La primera impressió és evident: impacta. Per tècnica, textures, però sobretot pel color. El vermell intens, tacat amb diferents tonalitats, ocupa tots els sentits de l'espectador. Carles III llueix l'uniforme de la Guàrdia Gal·lesa, de la que va ser nomenat coronel l'any 1975. L'artista diu que “aquest retrat ha evolucionat a mesura que el paper del subjecte en la vida pública s'ha anat transformant. Faig tot el possible per capturar les experiències de vida i la humanitat gravades en la cara de qualsevol individual”. Sobre una de les seves espatlles, una papallona. Un símbol: Yeo pretén reflectir la “metamorfosi” del príncep de Gal·les en rei. Durant la presentació, el monarca va fer broma dient que era agradable saber que havia estat un capoll. Humor internacional. No són acudits, però, les reaccions al quadre. La gent s'ha esvalotat, i de quina manera.
Les crítiques són despietades, ben pocs elogien la feina. Ni tan sols l'entenen, cosa habitual en qüestions d'art contemporani. “Aniràs a l'infern”, “té les mans tacades de sang” “bany de sang", "el pitjor retrat reial que he vist mai", "fa por", "ha de ser satíric", "segur que no és el seu fan”... Implacables. Els retrats els carrega el diable. Ves a saber si és per això que Felip i Letícia no acaben de presentar-nos el que ha realitzat Annie Leibovitz, la foto més lenta de la història. Espifiar-la sembla fàcil.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!