Carolina de Mònaco bufa aquest 23 de gener 67 espelmes. Un aniversari que arribava en suposada calma al principat, amb Albert II i Charlene en harmonia aparent. Però la figura de la sud-africana és molt allargada, i provoca reaccions contraposades. Amor i odi. Especialment al seu entorn més proper. A la família. Les dues germanes del mandatari estan enfrontades, i la distància entre elles s'amplia cada dia. Estefania és team Charlene, mentre que Carolina no pot amb ella. L'exnedadora, en comptes d'adoptar un perfil baix, sembla tenir ganes de marxa. Una bona notícia, perquè s'ha recuperat. Física i anímicament, que no és poca cosa. Les ha passat magres, però allò forma part del passat. I el passat no vol ni veure'l. La Carolina forma part d'això.
La història de la princesa és peculiar: primogènita de Rainier i Grace Kelly, va ser l'hereva del principat durant 14 mesos, fins al naixement de l'Albert. Li va passar com a la infanta Elena, que li van pispar la corona per masclisme. També té el títol de princesa rebel, com l'Estefania. La seva vida sentimental ha estat agitada i carn de la premsa del cor de les darreres dècades. El naixement dels seus fills va aportar felicitat i estabilitat, però les tragèdies es van anar acumulant: perdia la mare en accident de trànsit, i el marit Stefano Casiraghi s'estavellava en una cursa de llanxes ràpides. El drama infinit. La relació amb Ernest de Hannover tampoc ha estat flors i violes. Una de les seves grans il·lusions i esperances era poder veure el seu fill Andrea com a hereu del tron, però aquest pla també es va espatllar. I aquí entra en joc la Charlene. Ho va canviar tot.
Albert II era un cas perdut per a la Casa Grimaldi, semblava impossible trobar-li una parella estable i amb papers. Per això Andrea Casiraghi era la primera opció de la llista, però el 2014, amb el naixement de Jacques i Gabriella, el somni s'esfumava. 3 anys abans s'ho va començar a ensumar, amb la polèmica boda entre l'Albert i la Charlene. La Carolina, que perdia la condició de primera dama, estava convençuda que allò no aguantaria. Fugues, crisis, rumors de tota mena... Era qüestió d'esperar, potser també de pressionar una mica, fins que la fruita caigués de l'arbre. Però en comptes d'això, la seva cunyada va donar descendència a l'Albert. Complia la part del contracte que va haver de signar amb el royal. I acabava amb les aspiracions de la Carolina, a banda de fer més profunda la ferida.
Pel que fa a l'altra germana, l'Estefania, les relacions tampoc semblaven anar pel bon camí. Però a hores d'ara semblen les millors amigues i una autèntica família. Les aparicions juntes són cada cop més freqüents, amb una última estampa que irritarà: un regal d'aniversari enverinat, de pèssim gust per al paladar de la filla gran de Rainier. Una abraçada amb afecte desbordant, i que la premsa local no dubta a qualificar d'un desafiament a l'altre bàndol en conflicte. Totes dues van assistir a un esdeveniment esportiu i el seu gest era més semblant a haver guanyat la Champions que el d'una trobada amb la cunyada a la qual havia vist fa menys d'una setmana. Fa olor estranya. Hi ha merder. Per molts anys, Carolina.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!