El Palau Grimaldi, un símbol de luxe i grandesa, allotja una història familiar que transcendeix les generacions. Aquest icònic edifici ha estat l'epicentre de la vida de la família reial de Mònaco, l'estirp de Rainier III i la princesa Grace Kelly. Però, la vida dins d'aquestes parets daurades ha estat tot menys convencional, com es revela al llibre "Albert II de Mònaco, l'homme et le prince". En aquesta publicació, els tres germans Grimaldi, Carolina, Albert i Estefanía, van compartir alguns detalls sobre la seva infantesa, revelant la dinàmica familiar dins del Palau i les constants restriccions que els mantenien apartats dels seus pares.

Carolina de Mònaco ha revelat que durant la seva infantesa, el contacte amb els seus pares, el príncep Rainier III i Grace Kelly, era summament limitat. Segons les seves declaracions, ella i els seus germans només tenien l'oportunitat de reunir-se amb ells tres vegades al dia, i en moltes ocasions, ni tan sols passava diàriament. Aquesta situació es devia als nombrosos compromisos oficials que tenien els prínceps monegascos, la qual cosa restringia la seva disponibilitat per cuidar personalment dels seus fills. A més, Carolina ha confessat que no va ser fins que van complir 14 anys que se'ls va permetre asseure's a la taula per compartir els dinars amb els seus pares, dificultant així el desenvolupament d'una relació propera i estreta amb ells durant la seva infantesa.

Els Grimaldi i la seva mainadera: un vincle infrangible

A causa de les constants obligacions reals que mantenien ocupats Rainier i Grace Kelly, els seus fills Carolina, Albert i Estefanía van experimentar un buit emocional durant la seva infantesa. No obstant això, aquest buit va ser omplert per una figura inesperada: la seva mainadera Maureen Wood. Maureen es va convertir en un pilar fonamental en la vida dels prínceps, assumint un rol que la seva mare no complia. La seva presència constant i afectuosa va brindar als nens el consol i el suport emocional que necessitaven durant els seus primers anys. De fet, la connexió entre els prínceps i la seva mainadera era tan profunda que, en ocasions, l'absència dels seus pares biològics passava gairebé inadvertida. La mainadera no només se'n cuidava, sinó que també es va convertir en el seu confident i amiga, oferint un refugi segur enmig de la seva privilegiada però de vegades solitària infantesa.

Carolina, la major dels germans, descriu Maureen com una presència essencial des de la seva infantesa: "Quan érem petits, probablement estàvem més a prop de la nostra mainadera que dels nostres pares", afirma. Tanmateix, durant les vacances d'estiu, l'enyorança per Maureen s'intensificava. Carolina recorda una anècdota commovedora: quan la mainadera es preparava per tornar a la seva llar, ella i Albert ploraven desconsolats, suplicant-li que no marxés.

La dura infantesa de Carolina de Mònaco sota els reflectors

A més de créixer sense la presència dels seus pares, els germans Grimaldi van haver d'enfrontar un altre desafiament significatiu des de molt joves: l'intens escrutini mediàtic. Carolina va revelar que des de primerenca edat van aprendre a bregar amb l'atenció constant dels mitjans i les aparicions públiques, la qual cosa requeria estar sempre a punt i seguir instruccions estrictes. La incessant persecució dels paparazzis i les altes expectatives de la premsa exercien una enorme pressió sobre ells, generant-los estrès i frustració. D'aquesta manera, 42 anys després de la mort de la seva mare, Carolina de Mònaco ha expressat crítiques cap a ella, insinuant que si bé va ser una excel·lent princesa, no va ser una mare gaire dedicada.