La tensa relació entre Charlene Wittstock i la seva cunyada, la princesa Carolina, ha generat nombroses especulacions en la premsa. L'exnedadora olímpica, ara convertida en princesa, ha enfrontat dificultats des de la seva arribada a la família Grimaldi, i la seva connexió amb Carolina no ha fet més que complicar-se amb el temps. Encara que el seu rostre reflecteix determinació, la felicitat sembla eludir Charlene a Mònaco, sent només els seus dos fills, Jacques i Gabriella, que aconsegueixen arrencar-li algunes pocs somriures.
I és que, des del seu matrimoni amb el príncep Albert II el 2011, la relació entre la princesa Charlene i la seva cunyada, Carolina de Mònaco, ha estat marcada per conflictes constants. La filla gran del príncep Rainier i Grace Kelly mai no ha acceptat completament l'exnedadora sud-africana, desplegant esforços per enfosquir-la al Principat. Carolina va assumir una mena de paper de "primera dama" honorària, suplantant Charlene en les seves funcions mentre aquesta va estar fora de Mònaco. Tanmateix, després de superar una malaltia i una reclusió en una clínica de salut mental, Charlene ha decidit reprendre els seus deures reals, revivint així l'enfrontament pel poder al Principat.
La lluita per la successió a Mònaco
D'acord amb la constitució del Principat de Mònaco, els drets dinàstics es transmeten en ordre de primogenitura, donant preferència als hereus homes en el mateix grau de parentiu. Si Albert II no hagués tingut descendents legítims, la successió recauria sobre els seus germans, Carolina i Estefanía, i els fills d'aquests. En aquest context, el fill gran de Carolina, Andrea Casiraghi, hauria estat el següent en la línia de successió si Charlene no hagués donat a llum Jacques i Gabriella el 2014.
Aquest esdeveniment va alterar els plans de Carolina, desencadenant una guerra silenciosa pel poder a Mònaco. Malgrat els esforços de Carolina per consolidar la seva posició mitjançant un matrimoni estratègic amb Ernest de Hannover, buscant convertir-se en la princesa amb més vincles reals al Principat, Charlene es mostra decidida a no cedir el seu lloc al Palau Grimaldi.
El rol de Carolina com a "primera dama" no oficial
Ara bé, en el moment en què Charlene va emmalaltir durant un viatge a Sud-àfrica, els seus fills van sentir la seva absència de manera natural. Encara que Albert, el seu pare, feia el possible per cuidar-se'n, la falta de la mare va resultar especialment difícil per als petits. En aquest context, hem estat testimonis en diverses ocasions de com Carolina ha assumit la responsabilitat dels seus nebots en esdeveniments oficials, acompanyant-los al costat del seu pare i reprenent, d'alguna manera, el paper d'una "primera dama" no oficial.
Aquest gest, encara que ben rebut per alguns, no va ser del grat de Charlene, que va percebre que la seva cunyada intentava influir en l'educació i protocol dels seus fills, especialment de Jacques, príncep hereu. Charlene desitja que els seus fills, Jacques i Gabriella, visquin una vida normal, allunyats de les rigideses protocol·làries de la reialesa. Mentre busca un equilibri entre la vida real i les responsabilitats, la princesa enfronta el desafiament de mantenir a ratlla les influències externes, especialment les de Carolina, en la criança i educació dels seus fills.