Carolina de Mònaco, els papers ocults de Rainier III destapen la doble traïció

Claude Palmero és la gola pregona que està robant la son dels Grimaldi. L'exadministrador dels béns d'Albert II de Mònaco està buidant el pap després de dues dècades al servei del royal, i té la parella reial en la diana. Charlene ha vist com els seus comptes, i especialment, les seves factures milionàries i despeses desmesurades sortien a la llum. Xifres escandaloses, ingressos bestials, regals a familiars, contractació d'immigrants sense papers... La imatge pública de l'exnedadora sud-africana ha quedat tocada. I en un camp desconegut per al gran públic; ja no és la pobra princesa patidora, la dona fer caldo. Ara és una VIP amb un forat a la butxaca, patrocinat per un malbaratador encara més tèrbol, el seu marit. Pagaments a examants, a fills fora del matrimoni, per aquí i per allà. Una pasta.

Palmero, però, no s'ha limitat a la part pecuniària del chollo royal, també ha desvelat papers secrets que afecten les intrigues de palau. I aquí entra un altre personatge a escena, que no passa pel seu millor moment amb 67 anys. La princesa Carolina, primogènita de Rainier i Grace Kelly, que s'acaba de trobar amb la separació traumàtica de la seva filla Carlota. La relació amb el productor cinematogràfic Dimitri Rassam ha saltat pels aires. Manca de compromís familiar, diu la versió oficial, però ja comencem a sentir veus que parlen de promiscuïtat per part del senyor. Un drama més a la col·lecció, com veure la seva germana Estefania fent pinya amb l'enemiga Charlene. 

Carolina havia de ser l'hereva del seu pare. I durant 14 mesos, els primers de la seva vida, el títol era per a ella. Després naixia Albert i, ja saben, el masclisme i les monarquies. Li van fer la jugada de la infanta Elena, tot i que en el seu cas, el pare no dubtés de les capacitats psicològiques de la filla. En tot cas, no havia perdut la partida: la vida d'Albert, un picaflor sense cap previsió d'acabar creant una relació estàndard i ideal per al càrrec que n'ostentava, la deixava en un paper de primera dama oficial, i col·locava l'Andrea com el següent de la llista. Després vindria la Charlene, la boda, l'embaràs i els bessons. Game over. Palmero, a preguntes de periodistes de Le Monde, explica un passatge molt sucós de la trama. La doble traïció.

En Rainier no volia l'Albert. Van mantenir una relació difícil, i es va penedir de no haver canviat les normes de la successió quan tocava. El pare considerava el seu fill com un "menyspreat, un cuarentón que no està a l'altura". I per això va encarregar un informe legal per retirar-li els drets i lliurar-los a la Carolina. Un extrem confirmat per l'advocat Thierry Lacoste, un altre expulsat del nucli dur del marit de la Charlene. Una carta de 2001 signada per Patrice Davost, director dels serveis judicials del Principat, desvelava les intencions del difunt príncep, pensant més enllà de la mateixa mort de Carolina: volia l'Andrea al tron. L'Albert, conscient de tot això, va actuar. I la resta és història. Complicada i moguda, però història.