El final de trajecte d'Espanya al mundial de Qatar està provocant una cacera nacional contra Luis Enrique Martínez i contra alguns dels jugadors que va seleccionar per a la cita futbolística. Era previsible: Lucho és la bèstia negra d'un sector molt ampli de la premsa esportiva i tampoc és el més estimat pels inquilins de la caverna. Esperaven la seva oportunitat per massacrar-lo, i el Marroc l'ha servida en safata. La xerinola i la xaranga ensordidora que sonava després del debut contra Costa Rica ha desaparegut amb el desastre, i bona part dels que ahir animaven embogits ara formen part del escamot d'afusellament. D'acord. Ara bé, aquesta mateixa gent faria bé de mirar més enllà, potser el culpable no és l'asturià, tampoc els jugadors. Algú ha maleït l'equip espanyol, però no sentim cap retret al respecte. Curiós.
Parlem, sí, de Felip VI, rei d'Espanya. El monarca no es va perdre l'estrena mundialista del 7-0, aquella passejada militar i futbolística impressionant, detonant de reaccions exaltades i contes de la lletera que, finalment, han tingut el mateix desenllaç: la decepció. Un dels que van participar d'aquesta eufòria va ser el monarca, baixant de la llotja al vestidor per felicitar la plantilla i el cos tècnic. Va adreçar-los un discurs amb el segell de qualitat de Manolo el del Bombo, a banda de fer disparar la rumorologia sobre l'enamorament de la seva filla i hereva, la princesa Elionor, envers el migcampista culer Gavi. Li va demanar una samarreta suada i signada pel jove andalús, provocant que a l'esportista ja li diguin amb el malnom d''El Principito'. Doncs bé, queda clar que Felip va ser malastruc. El contacte amb l'equip va punxar el globus.
El rei no ha tornat a Qatar, segurament es reservava per a rondes més properes a la final. Confiava en el futur de la selecció pensant-se que el seu toque mágico catapultaria les possibilitats dels d'en Lucho. La realitat, però, és la que és. Felip haurà de seguir el campionat per televisió, tornar a l'emirat queda descartat. Aquella visita ha sortit cara als españolitos en tots els sentits. Però clar, la Casa Reial no volia deixar tirat l'equip del seu possible gendre, i han encarregat que el community manager escrivís un missatge d'ànims en nom del Cap de l'Estat. S'ho podien haver estalviat, la veritat. Per contingut, per redacció, per poc original, per trist i penoset. "Aquí no acaba nada. Aquí, en este Mundial, empieza todo para una selección que tiene un gran camino por delante. A seguir adelante, a seguir compitiendo y a seguir luchando. Y los triunfos llegarán". Evidentment s'han convertit en la riota de la xarxa.
Les reaccions són diverses, categoritzades en aquells que es mofen de la Corona i els que es pregunten si no hi ha objectius més ambiciosos en la seva agenda diària. La resposta és senzilla: no. La corona és experta en procrastinar: els problemes greus de l'Estat sempre es deixen pel dia següent. Ara bé, si la cosa va de fúnbol, aturin màquines. El rei ha de dir la seva. Doncs bé, els súbdits, també. I segurament al monarca no li agradaran les respostes.
Felip no era el jugador número 12 de la selecció. Ell jugava infiltrat amb els rivals, però quan ens hem adonat ja era massa tard.