L'estabilitat del matrimoni real entre Felip VI i Letícia Ortiz ha estat, durant anys, objecte de rumors, especulacions i tensions internes. El matrimoni fa anys que acumula diverses crisis. Fins al punt en el qual fins i tot hi hauria hagut a punt del divorci. La casa reial, tanmateix, va intervenir per frenar l'escàndol.
La primera gran crisi va començar el 2012, quan va esclatar el cas Nóos. Llavors Letícia va pressionar perquè la infanta Cristina fos apartada de la vida pública, tement que fes més malbé encara la imatge de la institució. Anys després, va empènyer igualment a favor de l'abdicació de Joan Carles I i del seu posterior exili, guanyant-se enemics dins i fora de la família reial.
La reina Letícia va estar a punt de deixar-ho tot per Jaime del Burgo
El punt més crític, tanmateix, va arribar després de les revelacions de l'advocat Jaime del Burgo. Aquest últim va assegurar haver mantingut una relació sentimental prolongada amb la reina, revelant detalls que van posar contra les cordes la imatge pública de Letícia i van sacsejar els fonaments de Zarzuela.
Segons Del Burgo, el seu vincle amb Letícia hauria començat abans del compromís amb Felip i es va mantenir actiu fins i tot després del naixement de les seves filles, la princesa Elionor i la infanta Sofia. Letícia, descrita per alguns com a ambiciosa i calculadora, hauria considerat en el seu moment abandonar tot i començar una nova vida amb Jaime del Burgo a Nova York, on planejaven tenir un fill per gestació subrogada. Ja havien iniciat els tràmits legals, i només faltava que ella trenqués públicament amb Felip. Però va ser en aquell moment quan es va activar el poder de Zarzuela per frenar la caiguda.
Casa reial intervé per frenar el desastre
Davant l'amenaça d'un divorci imminent, que hauria suposat un escàndol majúscul i un cop demolidor per a la imatge de la monarquia, la Casa Reial va intervenir de forma taxativa. Segons fonts vinculades a cercles palatins, es va arribar a un acord confidencial amb Letícia per evitar la ruptura pública del matrimoni. El tracte incloïa un sou vitalici de diversos milions d'euros, així com dues residències privades, una d'hivern i una altra d'estiu, amb servei permanent les 24 hores del dia.
Aquestes propietats estarien destinades a garantir la comoditat de la reina en cas de separació informal, permetent-li mantenir el seu estatus sense participar activament en la vida institucional. A canvi, Letícia havia de mantenir la imatge d'unitat conjugal i de continuar assistint a actes públics com si res no hagués passat.