Juan Carlos, en el seu rol de rei emèrit, sempre va tenir la intenció que el seu fill, Felip VI, contragués matrimoni amb algú de la noblesa, preferiblement amb una princesa de sang real. Per a ell, la unió de dues monarquies representava no només un enfortiment de les dinasties, sinó també una aliança estratègica entre països. Tanmateix, Felipe tenia una visió molt diferent sobre el seu futur matrimonial. Al llarg de la seva joventut, sempre va ser un home molt cobejat pel seu atractiu físic. D'estatura imponent, amb un cos atlètic, cabell ros i uns cridaners ulls blaus, encarnava la imatge ideal d'un príncep hereu. La seva condició com a futur rei d'Espanya el convertia en l'objecte de desig de moltes dones, però mai no va mostrar interès per les aristòcrates ni per aquelles candidates que el seu pare el presentava amb l'esperança que formessin part de la família reial. Encara que s'hi reunia per cortesia, després de cada trobada, s'acomiadava sense més ni més compromís.
En certa manera, és probable que Juan Carlos sentís certa enveja o frustració per la determinació del seu fill. Felipe tenia clar des del principi que no es casaria per imposició o conveniència, sinó que triaria a la persona que conquerís el seu cor. El record del matrimoni dels seus propis pares, que va ser arreglat i no basat en l'amor, pesava molt en la seva decisió. El mateix Juan Carlos havia viscut un amor veritable en la seva joventut amb Olghina de Robilant, una periodista i escriptora italiana, però aquella relació mai no va prosperar. Potser aquesta història va ser un reflex del que més tard viuria el seu fill amb Letizia Ortiz, la qual cosa, paradoxalment, va poder haver alimentat el seu rebuig inicial cap aquesta unió.
Quan Felipe es va enamorar de Letizia, que era plebeu i periodista, es va enfrontar als seus pares amb fermesa, arribant a posar sobre la taula un ultimàtum: o es casava amb ella o renunciava als seus drets al tron. Aquesta declaració va causar gran enrenou i va obligar Juan Carlos i la reina Sofia a acceptar la relació, encara que no sense certa reticència. En particular, la reina Sofia sentia desconfiança cap a Letizia, però comprenia que el primordial era la felicitat del seu fill. Així, es va comprometre a formar Letizia per convertir-la en una autèntica reina. Amb el temps, Letizia va demostrar que, encara que no havia nascut en la reialesa, tenia la capacitat d'exercir amb èxit el rol de monarca. Avui dia, és considerada una de les millors reines d'Europa, eclipsant fins i tot la seva sogra.
La família de Letizia va rebre un intensiu de classes de protocol
Per preparar-se per al seu paper de reina, Letizia va rebre intenses classes de protocol, ja que havia d'aprendre des de zero com comportar-se en l'entorn monàrquic. Tanmateix, no va ser l'única en rebre aquesta formació; la seva família també va haver de sotmetre's a estrictes lliçons. La seva mare, Paloma Rocasolano, la seva germana Telma Ortiz, el seu pare Jesús Ortiz i fins i tot els seus avis van rebre instrucció a Zarzuela per estar a l'altura de les expectatives de la família reial. Van ser mesos de preparació intensa, previs al que seria considerada "el casament del segle". No es va deixar res a l'atzar, i cada detall va estar planificat minuciosament. La reina Sofia fins i tot va contractar un professor particular per assegurar-se que la família de Letizia estigués a l'altura del protocol real.
