Cayetano Martínez de Irujo és un incomprès. Això de formar part de la Casa de Alba l'ha deixat l'ànima plena de cicatrius, mentre que el món només veu en ell palaus, títols nobiliaris o una vida d'esportista professional com a genet. La confessió l'hem pogut llegir a La Razón, i a les seves pàgines esclata el drama, que va començar ben aviat, a la seva infantesa: "La infancia y la adolescencia fueron muy tristes para mí, un sinsentido.Tuvimos unas nanis que se ocupaban de nosotros." Oh, no! Preparem els mocadors!
Alberto R. Roldán - La Razón
El relat és lacrimogen: “Vivíamos aislados, haciendo una vida diferente a la de los demás sin saber por qué”. Una manca de informació que, pel que explica, no va resoldre (i potser tampoc li va preocupar gaire) fins que vorejava els 30 anys: "La primera vez que viví con vecinos fue en 1989, en Holanda. Me había preparado para los Juegos Olímpicos en Barcelona y luego salí de España con los caballos. Después de montar me tomaba una cerveza y observaba a la gente. Pensaba: ¡Es de locos!"
Vanity Fair
Un altre dels clixés que desmunta a l'entrevista és el dels luxes: “Desde luego no nos ha faltado de nada, pero sin barra libre.Todo se lo han llevado los cuatro palacios, las casas y el patrimonio". Doncs todo ha de ser moltíssim. Segons la llista Forbes en 2014, i amb ocasió de la mort de la matriarca Cayetana, el patrimoni de la Casa de Alba arribava als 2.800 milions d'euros. Un xifra modesta, tenint en compte "que impuestos no se pagan. Si no sostenerlos sería casi imposible".
El duc d'Arjona i comte de Salvatierra, miraculosament però, ha anat superant aquestes experiències terribles. I ha fet examen de consciència, arribant a la conclusió de la necessitat de diferenciar entre "la nobleza y la clase media... no se deben perder nunca las estructuras sociales. Igual que la democracia." Clar que sí, Cayetano. Noblesa y democràcia són la mateixa cosa. També al segle XXI.