¿Què va passar aquelles 72 hores posteriors a que dos digitals, El Español i OK Diario, publiquessin les converses de Corinna? L'amiga entranyable acusava el rei Joan Carles de cobrar comissions, com les de l'AVE a La Meca, i d'evadir impostos a paradisos fiscals. Un periodista d'un d'aquells digitals, Alberto Lardiés, ho acaba de publicar en un llibre que es vendrà molt aquest Sant Jordi: La democracia borbónica. Li pot passar com al llibre perdut del cosí de Letícia, David Rocasolano. Adiós princesa està descatalogat i Rocasolano condemnat a presó.
D'entre els molts escàndols que explica l'autor, el que afecta a la Casa Reial és dels més gruixuts. La tesi del llibre és que en 3 dies, el Congrés dels diputats i l'Audiència Nacional van enterrar el cas Joan Carles, mal anomenat cas Corinna. I com un dels màxims enterradors va ser el director del CNI, amic personal del rei emèrit, Sanz Roldán. La comissió d'investigació es va desestimar pel trio PP-PSOE-Cs i el cas ja no està judicialitzat. L'autor del llibre té fonts a l'AN: "El juez y el fiscal ya tenían más que habladas sus posturas que eran compartidas y consistían en dar carpetazo a lo relacionado con Juan Carlos". No van cridar a declarar Corinna i van arxivar l'escàndol per "falta de proves".
GTRES
Per la mateixa raó, la justícia espanyola va quedar desacreditada quan el Tribunal Suprem va arxivar les demandes de paternitat de dos ciutadans, una la del català Albert Solà, que asseguren que el seu pare és Joan Carles. El sistema judicial al rescat de la Corona. El llibre conté importants contradiccions en aquest afer judicial que va arxivar el TS qualificant la demanda de paternitat de "torticera y frívola". Lardiés dicta una sentència menys judicial però millor: "Nadie es inocente en esa lucha a muerte que se libra en la zona más sórdida de la democracia borbónica".
GTRES
El llibre posa negre sobre blanc com alguns corruptes propers al rei han caigut: de l'excap de Zarzuela Rafael Spottorno al compiyogui López Madrid, però l'aigua només arriba fins a Urdangarin, com el ximple útil que només feia el que veia en el seu sogre. Aquest vel d'amnisties fiscals i penals i de cops de carpeta no tapa el paper dels mitjans de comunicació. Lardiés denuncia la premsa acrítica amb la Corona i destapa una ordre que es rep de molt amunt als programes de TV de més audiència, de Mediaset i Atresmedia: "De Juan Carlos lo que queráis, pero de Felipe ni una palabra". El sistema s'autoprotegeix i la censura s'escampa. Però no arriba fins a llibres valents com La democracia borbónica.