Capítol interessant a l'enrevessat culebrot de la família reial de Mònaco. La princesa Charlene torna a acaparar tota l'atenció, i ho fa gràcies a les seves paraules i els seus actes. L'eterna i mai no resolta crisi matrimonial amb Albert II és al centre de tot, la diferència és que en aquesta ocasió l'exnedadora de Sud-àfrica ha dit la seva. I de quina manera, ha tombat d'un mastegot totes les especulacions, rumors i teories que sostenen la mala relació de parella. El que ha dit la Charlene és meridià, no accepta cap mena de debat. Això, evidentment, si ens centrem en la literalitat. Una altra cosa seria parla de les motivacions que l'han empès a oferir unes declaracions molt cridaneres a la cadena News24. La seva sinceritat està en dubte.
"Tot va bé al nostre matrimoni. Els rumors de divorci son esgotadors, no puc entendre d'on surten. Hi ha mitjans i persones que volen veure'ns separats", ha declarat la princesa. La boca oberta, sí. Però això és només el principi: "Si hi ha mil fotos meves en un acte, els diaris sempre trien aquella en la qual miro a terra o no somric. I aleshores escriuen que semblo infeliç", s'ha queixat. Deu ser que mig món té la mirada bruta, que aquelles imatges no eren representatives. O que el comportament del seu marit, especialment en les hores més baixes i tristes de la seva estimada dona, fos l'ideal. Un 10 en romanticisme i empatia, clar que sí. Ara bé, si ho diu ella li haurem de fer cas, només faltaria. Si més no fins a la propera sacsejada.
Parlàvem també d'actes sorprenents, i un de petit però vistós sembla reblar el clau en aquesta línia de defensa numantina del seu matrimoni. La princesa s'ha canviat el look, i de manera radical. No és estèticament impactant, perquè en realitat és el seu estat natural, però si l'analitzes amb lupa tot cobra sentit. El cas és que la Charlene, després de mesos de morena, ara torna a ser rossa. No és ros platí, és més aviat el seu color original, el que recordem dels seus inicis amb el fill de Rainer i Grace Kelly. El missatge ocult salta a la vista, torna als orígens. Torna a la unitat. Fuenteovejuna en versió Montecarlo. Així llueix la princesa, com acrediten les instantànies d'un ball de la tercera edat que ha presidit a Mònaco. Casualitat? No ho sembla pas.
Aquesta doble intervenció de la Charlene busca silenciar el rum-rum que l'ha acompanyat des del primer dia que va anunciar la seva relació amb l'Albert II. Els mateixos que es van intensificar a partir del famós viatge a Àfrica, la seva malaltia i operacions, el deteriorament físic, la separació dels nens Jacques i Gabriella i fins i tot el seu ingrés en una clínica suïssa. Tot això coincideix, curiosament, amb el seu retorn d'un nou viatge al continent africà. Sembla que ha après la lliçó i, per evitar-se disgustos, ha intentat taponar l'aixeta del safareig royal. Ara bé: no tenim gens clar que l'operació no respongui a les consignes de la Casa Grimaldi. Si Charlene vol ser lliure, fer la seva vida i ser feliç, l'única via és l'obediència i el silenci. Seguir la línia de la normalitat, de l'aquí no passa res, de no fer nosa. I així obtindrà el que necessita: separar-se d'un matrimoni tòxic. Misteris que només poden resoldre els prínceps de Mònaco. Els feliços i enamorats, malgrat el que pensa la humanitat (quasi) sencera.
