Mònaco projecta una imatge de luxe, de despreocupació i de dolce vita que no és, ni de bon tros, acurada. El que passa a Montecarlo sempre és agitat, especialment totes les informacions que afecten la Família Reial. El matrimoni entre Albert II i Charlene monopolitza aquest relat convuls i agre, fins i tot quan els problemes no són pròpiament un afer conjugal. Per exemple, les acusacions de corrupció que afecten la Casa dels Grimaldi: el Cap d'Estat ha començat una neteja a fons de col·laboradors estrets i històrics de la institució, entre ells un assessor de l'exnedadora reconvertida en princesa. Hi ha moguda a casa, i tot i no tenir res a veure amb aquest cas, que es remunta a l'any 2001, també passa factura a la de Zimbàbue.
Albert II ha deixat la seva dona fora de joc en plena tempesta mediàtica, reblant un clau indiscutible: no pinta res en les decisions importants. Alguns mitjans consideren com a una nova humiliació les paraules pronunciades pel monarca fa pocs dies atorgant tota la rellevància a les seves germanes Carolina i Estefania de Mònaco, mentre que a la seva dona l'ignora. No n'existeix. Una realitat que contrasta amb la sobreexposició dels darrers dies de la susdita, que ha aparegut en diversos actes i esdeveniments socials de la capital del país.
Charlene de Mònaco torna amb força, cuir i transparències en plena tempesta
Després d'unes setmanes fora de circulació, especialment durant la celebració del 12è aniversari de boda de la parella i dels homenatges per la mort d'en Rainier, la Charlene ha tornat amb força. La seva agenda treu fum, la veiem a tot arreu. Ho fa precisament mentre l'incendi d'Estat segueix el seu decurs, i quan tothom és conscient de la irrellevància real de l'exesportista. Cada cop més sembla un objecte decoratiu, una princesa per sortir a les fotos de lliuraments de premis, de gales solidàries i alguns compromisos ineludibles de la corona. Ella, però, es reivindica. I ho fa a través del seu posat i del seu look: sembla enviar un missatge a navegants, especialment amb l'impactant vestit que va triar durant la Gala dels 50 anys del Club Alemany de Mònaco, celebrat el passat dia 17. Charlene és la princesa hardcore: cuir negre i transparències.
Rebel·lió a Mònaco, Charlene respon amb estilismes a l'última humiliació d'Albert II
Es tracta d'una peça d'una marca que coneix bé, Akris, una casa suïssa de dissenys i complements de luxe. N'ha portat diverses creacions en ocasions especials, però segurament cap d'elles tan cridanera com aquesta, que transmet un caràcter fort, cap ni un complex i una posició allunyada, sobre el paper, de l'ortodòxia royal i del luxe tradicional que l'envolta. El vestit ha estat molt comentat a Mònaco, a França i a Alemanya; hi ha qui assegura estar davant de la Charlene dominatrix. Coneixent l'historial compartit de la parella, que l'africana domini la situació (i no parlem de pràctiques sexuals ni íntimes) sembla una quimera. Però l'estampa, recollida per l'ambaixador alemany, provoca rum-rum. La princesa es rebel·la.
Les crisis, el pa nostre de cada dia a Mònaco. Quin patir.