Charlene de Mònaco, destapat l'amagatall de luxe quan vol desaparèixer del mapa

Charlene de Mònaco viu una etapa estranya. Una de les poques vegades que el seu nom no s'associa a la sospita, a la crisi, a la separació, al drama. La paraula divorci ja no és la més utilitzada per referir-se a la dona d'Albert II; tampoc la separació del nucli familiar amb els seus dos fills, la Gabriella i en Jacques. Al marge de batalles amb la cunyada Carolina, està en calma. Tot i això, pensar que la parella reial visqui un revifament romàntic és d'una ingenuïtat supina. Ni els irreductibles s'empassen aquesta faula. Seria més apropiat parla d'una entente cordiale, tan habitual en el panorama monàrquic. Joan Carles i Sofia, Felip i Letícia, Frederic i Mary. Reis o reines del fracàs matrimonial, però capaços d'aferrar-se a la corona per totes les vies possibles. Especialment, la de fer veure que tot està bé. Ja després, en la intimitat, la realitat és una altra. I, generalment, molt més tèrbola. 

Aquest adjectiu, el de tèrbol, ha estat lligat al nom de Charlene des del mateix dia del seu casament. Com tèrbol va ser l'episodi més dramàtic de la princesa de Mònaco, el de la gravíssima infecció que va contraure durant un viatge a la seva Àfrica natal, i que la va mantenir lluny del marit, dels fills i de la seva llar durant mesos. Operacions, canvi dràstic d'aspecte exterior, comportament estrany i incomprensible... Un enigma amb mala pinta. La reacció d'Albert II, o més ben dit, la manca de reacció, empitjorava el cas. Mai no va anar a visitar-la, mai no la va rescatar. Res. Quan Charlene, finalment, retornava a can Grimaldi, era de manera fugaç: s'establia en una clínica privada especialitzada en salut mental a Suïssa. La reincorporació a la vida normal va trigar molts mesos més. I fins i tot així, les seves absències del Principat no han acabat mai.

Mònaco és un enclavament petit, tothom es coneix. El Palau es troba molt a prop del port, la zona més coneguda. Quan arriba l'estiu, la cosa es dispara. I els tafaners que fixen els ulls sobre la residència dels royals, un autèntic exèrcit. Algú com la Charlene, amb la seva històrica aversió a les mirades alienes, ho passa malament. Malgrat que estem assistint a un petit canvi d'actitud, amb aparicions públiques de campanetes en festes com el Ball de la Rosa, l'exnedadora necessita tenir sempre una escapatòria. I la té. I tant que sí. Es troba a 1.000 quilòmetres de distància, en un castell propietat dels Grimaldi: el Château de Marchais, al departament d'Aisne, a França, molt a prop de la frontera amb Bèlgica. Cada cap de setmana, si fa o no fa, la localitat de 400 habitants rep una Charlene cercant pau i discreció. El digital alemany 'Bunte' afegeix que últimament ho fa acompanyada de la família, però no sempre ha estat així. Les instal·lacions són descomunals: al marge del castell principal del segle XVI, hi ha dues propietats agrícoles, camps de conreu, prats i boscos en 1.500 hectàrees. "Un autèntic oasi" en la que estan a molta distància dels paparazzis. El pas està restringit, i ni tan sols és fàcil trobar imatges actuals de la propietat. La majoria, fotos històriques. D'actualitat, cap. 

Expliquen els alemanys que el programa d'activitats de la princesa a l'amagatall inclouen el ciclisme, el senderisme i la caça, quan arriba el seu marit. I que "els veïns deixen en pau a la família quan prenen un cafè o passegen pel mercat".  Els nens, autèntic urbanites fashion malgrat la seva curta edat, asseguren que són feliços en un entorn com aquest. Albert II també valora molt l'indret, perquè li recorda passatges de la seva història familiar. El castell, adquirit pels royals de Mònaco al segle XIX, ha anat passant de mà en mà entre els seus avantpassats. Ha estat saquejat, destrossat i mig ocupat durant la Primera Guerra Mundial; després de la Segona es va convertir en un centre de reinserció per a antics presoners. En Ranier, pare de l'Albert, va traslladar als seus dominis camells, un búfal i fins i tot dos guanacs, comprats a un zoològic que havia fet fallida. I ara és la Charlene la seva principal inquilina. La pròxima crisi, picarem la porta per comprovar que està bé.