El delicat equilibri de la reialesa britànica es veu desafiat una vegada més amb el recent diagnòstic de càncer de Kate Middleton i la creixent preocupació per la salut del rei Carles III. Enmig d'aquest panorama incert, sorgeix un nou obstacle per a la princesa de Gal·les i el seu espòs el príncep Guillem: l'ansietat. Des que es fes públic el diagnòstic de càncer de Carles III al febrer, la monarquia britànica ha estat en un constant estat de reorganització i preparació per a possibles escenaris futurs. El rei, de 75 anys, ha hagut de reduir significativament els seus compromisos reals, el que ha portat a una redistribució de responsabilitats entre els membres de la família reial i ha avivat especulacions sobre la seva successió al tron.
El desafiament de l'ansietat en la reialesa britànica
Per a Kate Middleton i el príncep Guillem, la perspectiva d'assumir rols més prominents en la monarquia comporta una intensa ansietat. La incertesa sobre el futur i la càrrega que implica representar la Corona en un moment tan crucial han impactat negativament en la seva salut mental. Tina Brown, exdirectora de 'Vanity Fair', va assenyalar al diari 'The Mirror' que "la notícia del càncer de Carles III ha posat Guillem i Kate en una aterridora proximitat a l'ascens al tron", afegint que aquesta situació els està generant una intensa ansietat.
En el cas de Kate Middleton, la possibilitat de convertir-se en reina al costat de Guillem suposa una càrrega addicional. S'espera que assumeixi una quantitat de compromisos oficials més gran i una pressió constant sobre el seu paper en la monarquia, la qual cosa incrementa la seva inquietud cap al que està per venir. Això se suma a les seves pròpies preocupacions de salut, mentre se sotmet a sessions de quimioteràpia preventiva per aturar la propagació del càncer que l'afligeix.
L'ansietat en la reialesa: un problema compartit
En l'àmbit de la reialesa, la situació de Kate Middleton no és única. En anys recents, diverses princeses han enfrontat desafiaments relacionats amb la seva salut mental. Per exemple, la princesa Charlène de Mònaco va experimentar depressió durant el seu embaràs. Segons els informes dels mitjans francesos en el seu moment, la princesa Charlène va estar "deprimida, aïllada i trista" durant el seu embaràs dels prínceps Jacques i Gabriella. A més, la seva experiència a Mònaco no ha estat fàcil, i s'ha especulat que ha desenvolupat una dependència a somnífers a causa de l'intens aïllament i la profunda tristesa que té en viure en una espècie de "gàbia daurada" d'infelicitat. Arran d'això, i a causa del trauma d'haver estat a punt de la mort a causa d'una greu infecció otorrinolaringològica, va ser ingressada en una prestigiosa clínica de salut mental als Alps suïssos.
Un altre cas notable és el de la princesa Mette-Marit de Noruega, que va lluitar contra l'ansietat relacionada amb la por de volar. En la Família Imperial del Japó, les princeses també han enfrontat greus problemes de salut mental. La princesa Masako, per exemple, va patir una profunda depressió atribuïda a les pressions per concebre un home, mentre que la princesa Mako enfronta un trastorn d'estrès posttraumàtic a causa de la intensa cobertura mediàtica de la seva relació amb un plebeu.