La princesa Charlene de Mònaco no aixeca el cap. No és que no vulgui, és que la desgràcia s'acarnissa amb ella sistemàticament. Les darreres notícies sobre la sud-africana, casada amb el príncep Albert, eren preocupants. Una infecció múltiple a oïdes, nas i gola que va contraure durant un viatge a la seva Àfrica natal l'ha fet passar tres vegades per quiròfan. D'això ja fa 6 mesos, però no se'n surt. La seva salut és delicadíssima, i els efectes sobre la seva imatge exterior són palpables i esgarrifosos. La Charlene, a més a més, està passant per aquest via crucis en solitud, ja que la resta de la Família Reial del Principat no l'acompanya: ni el marit ni els fills.
La darrera intervenció mèdica va tenir lloc el passat 8 d'octubre, trencant els seus plans de tornar a palau i gaudir de la companyia dels seus. Cert que la seva figura pública ha estat acompanyada d'un vel fosc i misteriós, amb rumors d'una relació molt complicada amb l'Albert II, però la seva situació supera amb escreix qualsevol teoria sobre si vol o no vol agafar l'avió de tornada i recuperar la seva vida anterior. Una vida que, en el aspecte físic, era molt diferent: alguns canvis per decisió pròpia, com quan va decidir tallar-se la cabellera i deixar-se el cap pelat, i d'altres producte dels patiments de salut, com vam comprovar fa algunes setmanes.
La mala sort, però, ha decidit convertir-se en la seva companya de vida. La 'royal' acaba de rebre un cop duríssim, en assabentar-se de la mort d'una companya molt estimada. La seva gosseta Monte, de raça Chihuahua, ha traspassat en un accident de trànsit en ser atropellada per un vehicle. Ho explica amb dolor a les seves xarxes: "El meu petit àngel va morir la passada nit. Et trobaré molt a faltar. Al cel siguis". Un text que acompanya amb una instantània presa durant les festes de Nadal de 2020, molt abans del calvari personal que està vivint la princesa.
La relació de la Charlene amb la gosseta en particular i amb els animals en general és de devoció, respecte i defensa aferrissada. De fet la Monte l'ha acompanyada en diversos actes institucionals, i sempre ha volgut instruir a la seva canalla, en Jacques y la Gabriella, en l'amor als animals. Per això la pèrdua és encara més colpidora. Ara que es començava a parlar del seu retorn, és fàcil imaginar que posar els peus a casa seva li produirà una sensació molt estranya: hi ha algú molt estimat que no hi serà i que deixa un forat que difícilment s'omplirà.
La "broma" comença a ser massa despietada. Enviem el nostre condol a la Charlene. Ja n'hi ha prou.