Charlène de Mònaco no és realment de Mònaco. Diuen que és de Sud-àfrica, però tampoc, realment és de Zimbabwe, un país del sud de l'Àfrica en el qual va néixer. Joveneta, això sí, es va mudar a Sud-àfrica, i allà va patir els estralls d'un dels principals mals de la humanitat, el racisme. A Sud-àfrica el racisme va colpejar molt durament "a favor" dels blancs i en contra dels negres. Allà es van retallar els drets humans de manera brutal i Nelson Mandela va acabar a la presó. Als governants els molestava el fet que hi hagués gent negra i els feien la vida impossible. Per sort, ara, dècades després, ja no és així. A Sud-àfrica impera la igualtat gràcies a Cyril Ramaphosa, el seu actual president des del passat 2018.
Però la princesa monegasca ja ha explicat en més d'una ocasió com va ser la seva etapa a Sud-àfrica. No ho va passar gens bé, tot i ella ser una de les "privilegiades" del menyspreu racial pel simple fet de ser blanca. Surrealista tot, recuperem ara unes declaracions d'antany de la dona d'Albert II de Mònaco en les quals expressa que va patir els flagells del repugnant apartheid. "Em vaig trobar amb la segregació racial. Em van separar dels altres nens. Vaig ser testimoni de les injustícies i desigualtats que es recreen especialment amb els més petits", relata. És per això que Charlène va decidir intervenir en l'assumpte i ara, sempre que pot, dona suport públicament a la nova dinàmica del país africà amb capital a Johannesburg. Però no es queda tot en paraules: en més d'una ocasió ha anat al país a donar el seu suport.
Va ser, per exemple, el 2011, quan pocs mesos després de convertir-se en princesa de Mònaco, va estar al seu país natal i va recolzar públicament a la fundació de l'arquebisbe Desmond Tutu, la tasca del qual se centra en la lluita contra la sida i a favor del benestar dels nens sud-africans. Allà va acudir senzilla, sense maquillatge, mostrant-se al natural juntament amb nens que somniaven (i somien) en gran. Se la veia feliç i amb molts objectius a la vida. Tenir descendència no és l'únic que l'omplia per dins (poc temps després tindria a Jacques i Gabriella), sinó també ajudar aquest tipus de fundacions benèfiques a Sud-àfrica. "Les organitzacions no lucratives han estat durament colpejades per la crisi econòmica global que ha deixat una crisi financera que afecta a centenars de milers de persones necessitades a Sud-àfrica", subratllava. Meravellosa Charlène, la princesa més solidària.
A punt de morir a Sud-àfrica
No de tots els viatges a Sud-àfrica en la seva etapa democràtica guarda bons records Charlène. La consort de Mònaco va tenir en el seu últim periple per Sud-àfrica una experiència molt desagradable que va estar a punt de ser mortal. La cunyada de Carolina de Mònaco va estar ingressada en un hospital d'allà per una infecció múltiple i, segons es va indicar en el seu moment, "a punt va estar de morir". Per sort, la princesa es va salvar i va poder sortir d'aquell merder mèdic sense costos majors per a la seva salut en el dia d'avui. Va tardar a recuperar-se (ho va acabar de fer en una clínica a Suïssa), però quan va tornar al Principat va tornar amb tot. És brillant.