El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) s'ha vist embolicat en múltiples operacions d'alt nivell, però poques han estat tan delicades com aquella destinada a recuperar material comprometedor relacionat amb Joan Carles I a Romania. Aquest episodi, que va tenir lloc a finals dels anys 80 després de la caiguda del règim de Nicolás Ceaucescu, reflecteix fins a quin punt els serveis secrets espanyols van treballar per protegir la imatge del rei emèrit, el paper del qual era crucial durant la transició democràtica espanyola.
En els anys de poder de Ceaucescu, se sabia que el dictador romanès utilitzava sistemes avançats de vigilància per gravar els dignataris que visitaven el país. Entre ells figurava el mateix Joan Carles I, que va mantenir reunions amb Ceaucescu en el marc de les relacions diplomàtiques. Tanmateix, aquestes trobades no es van limitar al terreny polític. Segons informació confidencial, el règim romanès hauria captat el rei en situacions íntimes, especialment en companyia de dones. Aquest material, de sortir a la llum, podria haver suposat un cop devastador per a la monarquia i per a l'estabilitat política d'Espanya.
El CNI es desplaça a Romania per recuperar uns documents clau que esquitxaven Joan Carles I
La caiguda de Ceaucescu el 1989 va desencadenar una lluita frenètica entre diversos serveis d'intel·ligència europeus i nord-americans, interessats en els arxius que el dictador havia acumulat durant el seu mandat. En aquest context, segons recull elcierredigital, el CESID, precursor del CNI, va iniciar una operació urgent per eliminar qualsevol enregistrament que pogués comprometre Joan Carles I. Al capdavant d'aquesta missió hi va haver Emilio Alonso Manglano, llavors director del CESID i estret aliat del monarca, que va comprendre que un escàndol d'aquesta magnitud hauria destruït no només la reputació del rei, sinó també la confiança del poble espanyol en la institució monàrquica.
L'operatiu, d'alt risc, va ser liderat per Juan Alberto Perote, cap d'operacions del CESID. Quatre agents, dos homes i dues dones, van ser enviats a Romania amb identitats falses per infiltrar-se als arxius de l'antic règim. La seva missió no era senzilla: localitzar els enregistraments específics de Joan Carles I entre milers de documents i destruir-les sense deixar rastre.
Gràcies a una combinació d'espionatge, suborns i contactes locals, els agents van aconseguir accedir als materials, que estaven emmagatzemats en una ubicació secreta sota custòdia d'antics funcionaris del règim. Encara que van enfrontar múltiples complicacions, l'operació va ser un èxit total, i els enregistraments van ser destruïts abans que caiguessin en mans de la premsa o de grups contraris a la monarquia.
Aquest episodi, desconegut per al gran públic durant anys, il·lustra el paper crucial del CNI en la protecció dels interessos de l'Estat i, en particular, dels secrets més foscos de la Casa Reial. Per a Joan Carles I, aquest esforç va ser vital per preservar la seva imatge en un moment en què la seva figura era sinònim d'estabilitat per a Espanya. Tanmateix, també obre interrogants sobre els límits de la intervenció estatal en la protecció dels membres de la monarquia i el cost que aquests operatius poden tenir per a la democràcia i la transparència. Ell, tanmateix, no evita que, dècades després, la figura de Joan Carles I segueixi envoltada de controvèrsies, i casos com aquest alimenten la percepció que el rei emèrit, a més de ser un símbol històric, va ser també un personatge les ombres del qual van necessitar tota la maquinària de l'Estat per romandre ocultes.