El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va jugar un paper crucial en la protecció de la imatge de Joan Carles I, especialment quan va sorgir l'amenaça que certs materials compromesos poguessin sortir a la llum des de Romania. Durant la dècada dels 80, quan Nicolás Ceaucescu encara estava en el poder, se sabia que el dictador romanès gravava tots els dignataris i figures importants que el visitaven. Entre ells, el rei emèrit, qui va mantenir diverses reunions amb Ceaucescu. Aquestes visites, aparentment diplomàtiques, no estaven exemptes de riscos, ja que el règim romanès acumulava enregistraments comprometedors, tal y com recull Elcierredigital, que podien comprometre seriosament la reputació del rei emèrit.
El temor principal era que Ceaucescu hagués captat imatges i enregistraments de Joan Carles I en situacions íntimes i comprometedores amb dones durant les seves visites. Això hauria estat un cop devastador no només per a la monarquia espanyola, sinó també per a les relacions diplomàtiques d'Espanya, ja que en aquells anys el rei era un important símbol de la transició democràtica del país. La caiguda del dictador romanès el 1989 va provocar alarma en diversos serveis secrets de països occidentals, inclòs l'espanyol, ja que l'accés a aquests materials sensibles es tornava més probable.
El CNI va intervenir per evitar nous escàndols relacionats amb Joan Carles I
Amb aquesta preocupació en ment, el CNI, llavors conegut com a CESID, sota la direcció d'Emilio Alonso Manglano, amic i defensor del pare de Felip VI, va decidir actuar ràpidament. Manglano, compromès amb la protecció de la figura del rei, no podia permetre que aquests enregistraments compromesos amb empresaris i fins i tot algunes senyoretes es fessin públics i afectessin l'estabilitat de la monarquia i del país.
Per dur a terme aquesta missió delicada, el CNI va organitzar un operatiu en què van participar quatre agents joves, dos homes i dues dones, enviats directament a Romania amb l'objectiu d'eliminar qualsevol rastre d'aquests enregistraments. Juan Alberto Perote, que llavors era el cap d'operacions del CESID, va dirigir la missió per assegurar que els materials perillosos no caiguessin a les mans equivocades i, sobretot, que no es filtressin a la premsa internacional.
El CNI va aconseguir ocultar els secrets de Joan Carles I a Romania
L'operatiu va ser un èxit, i els enregistraments comprometedors mai no van sortir a la llum. Gràcies a la intervenció del CNI, es va aconseguir protegir tant la imatge de Joan Carles I com la seguretat de l'Estat espanyol, evitant un escàndol que podria haver estat devastador per a la monarquia. Aquest episodi mostra fins a quin punt els serveis d'intel·ligència es van veure involucrats en la protecció dels secrets més foscos del rei emèrit, una figura que, malgrat la seva contribució a la història recent d'Espanya, ha estat envoltada de polèmiques al llarg dels anys.