Durant dècades, la figura del rei emèrit Joan Carles I ha estat embolicada en controvèrsies i rumors sobre la seva vida privada, particularment respecte a les seves relacions amoroses fora del matrimoni. La seva fama de faldiller ha estat ben documentada. Entre les nombroses dones en la vida del rei emèrit, tres noms destaquen per la seva rellevància mediàtica: Bárbara Rey, Corinna Larsen i Marta Gayá. Encara que Marta Gayá va ser la seva relació més duradora, Bárbara Rey ha generat més atenció.
Tanmateix, la llista va molt més enllà d'aquestes tres dones. L'excoronel Amadeo Martínez Inglés afirma que el rei emèrit va mantenir relacions amb al voltant de 5.000 dones. Aquest comportament, segons l'excoronel, va incloure prostitutes d'alt nivell finançades amb fons públics. L'esmentada conducta s'explica en part pel seu matrimoni infeliç amb la reina Sofia, un matrimoni que ell hauria sentit obligat a mantenir. I el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va jugar un paper crucial en la gestió d'aquesta situació delicada.
El CNI, aliat de Joan Carles I en les seves aventures extramatrimonials
Les intrigues van començar amb les primeres sospites sobre els comportaments del rei, sovint emmarcats en la complexitat del seu matrimoni amb la reina Sofia. A mesura que creixien les especulacions sobre els seus múltiples amants, el CNI va intensificar la seva vigilància, no només per monitorar els seus moviments, sinó també per assegurar-se que qualsevol situació comprometedora es manipulés discretament.
Entre els llocs clau on es desenvolupaven aquestes trobades íntimes, el CNI va establir el que es va conèixer internament com a "picador secret". Eren tres pisos discrets, inicialment ubicats a Majadahonda i després en altres llocs estratègics, que proporcionaven un entorn controlat on el rei podia tenir trobades sense aixecar sospites públiques. L'existència d'aquests llocs no només revela la preocupació per protegir la privacitat del rei, sinó també per salvaguardar la imatge de la Corona espanyola.
L'operació d'aquestes residències secretes implicava un meticulós treball de logística i seguretat per part del CNI. Des d'assegurar la privacitat de les trobades fins a registrar discretament cada moviment, l'objectiu era mantenir una gestió rigorosa de les activitats del rei fora del focus públic. Aquesta mesura no només va servir per protegir la reputació del monarca, sinó també per evitar qualsevol escàndol que pogués soscavar l'estabilitat institucional de la monarquia espanyola.