Amb el pas del temps, l'ombra de les operacions del CNI continua planant sobre la figura de Joan Carles I, alimentant el debat sobre la veritable història darrere del que fos un dels monarques més influents d'Espanya. Però poques han estat tan crucials i discretes com la que es va dur a terme a Romania a finals dels anys 80. L'objectiu era clar: eliminar material comprometedor relacionat amb Joan Carles I, que havia quedat en mans de l'antic règim de Nicolae Ceausescu.
El dictador romanès, conegut per la seva xarxa d'espionatge i control, tenia el costum de gravar en secret els líders estrangers que visitaven el país. Entre aquests arxius classificats es trobava material audiovisual que captava el monarca espanyol en moments privats, allunyats de l'àmbit purament diplomàtic. La possibilitat que aquestes imatges sortissin a la llum era un risc incalculable per a la monarquia i l'estabilitat política d'Espanya.
Lluita entre agències d'intel·ligència internacionals per aconseguir els documents de Ceausescu
Quan Ceausescu va caure el 1989, el seu vast arxiu d'enregistraments va atreure l'interès de diverses agències d'intel·ligència internacionals. En aquell moment, el CESID (precursor del CNI) va entrar en acció per neutralitzar qualsevol prova que pogués comprometre al llavors rei d'Espanya. Al comandament de l'operació era Emilio Alonso Manglano, director del CESID i figura clau en la protecció de la Corona.
El pla va consistir a infiltrar un equip d'agents encoberts a Romania. Sota identitats falses, quatre membres del CESID –dos homes i dues dones– es van endinsar en un país sumit en el caos després de la caiguda del dictador. La seva missió: localitzar i destruir els enregistraments abans que fossin filtrades a la premsa o utilitzades per potències estrangeres com a moneda de canvi.
L'operació, èxit absolut per a Joan Carles I
L'operació no va estar exempta de perill i tensió. Els arxius secrets de Ceausescu estaven custodiats per antics membres del règim, que encara mantenien el control sobre valuosa informació. Gràcies a una combinació de suborns, contactes i maniobres d'espionatge, els agents van aconseguir accedir als documents que contenien els enregistraments de Joan Carles I.
El desenllaç va ser un èxit absolut per al CESID. Tot el material relacionat amb el monarca va ser eliminat sense deixar rastre, evitant així un escàndol que hauria posat en perill l'estabilitat de la Corona i del país. Espanya, que en aquell moment encara consolidava la seva democràcia, es va deslliurar d'un cop mediàtic que podria haver fet malbé la imatge del rei i debilitat la confiança en la monarquia.