Difícilment trobarem a Espanya un pocavergonya com el rei Joan Carles. Difícilment hi ha a tot el país algú a qui li llepi més un peu la imatge que pugui donar a la resta de ciutadans als quals, fins no fa gaire, va regnar. Difícilment existeix una persona més encantada d'haver-se conegut com l'emèrit, que anteposa els seus desitjos i capricis a tot el que hi hagi al seu voltant. La penúltima del pare de Felip és que se li ha ficat entre cella i cella tornar a Espanya, de manera esporàdica, des del seu retir d'Abu Dhabi. Juancar vol tornar al país, no per demanar perdó pels seus actes impúdics, no per assumir els seus errors gastant-se la pasta dels contribuents caçant elefants o enllitant-se amb Corinna a esquenes (o no) de la seva dona Sofia, no per declarar tota la pasta a mans plenes que s'ha endut de manera, diguem-ne que, poc clara. Juancar vol tornar a Espanya per uns dies perquè té enyorança de la seva chupipandi, té morriña dels seus compis de Sanxenxo, de les regates, d'anar en vaixell i de fotre's comilonas fent jijijaja amb els seus amics íntims que li riuen totes les gràcies i li perdonen tot el que ha fet, que és molt.
Joan Carles passa olímpicament de donar bona imatge, de quedar-se quietet i tapat a quilòmetres d'Espanya, de no posar dels nervis el seu fill Felip i la seva jove Letícia, que tremolen amb la més que possible arribada del Borbó, tot i els seus consells que no ho faci per no perjudicar encara més la imatge de la monarquia espanyola. Joan Carles té marcat en vermell el pròxim 18 d'abril, on pretén esmorzar amb el rei Carles III d'Anglaterra, ja que no estarà present en la seva coronació, i d'allà, desplaçar-se a Sanxenxo per anar a les regates amb els seus íntims. Una imminent i polèmica visita, passant de qualsevol intent per part de la Casa Reial de dissuadir-lo. I amb un problema afegit en el qual s'hi ha fixat la revista Vanity Fair: el seu avió.
L'esmentada publicació incideix en un fet que pels temps que corren, no hauria de passar desapercebut. Però ja se sap que Spain is different i que aquí, les misèries morals s'amaguen sota les catifes de palau y aquí no ha pasado nada. Joan Carles té tendència als vols privats, "a los que era tan aficionado que incluso fueron fuente de algunos de sus problemas con la Hacienda española". Qui va pagar els prop de 100.000 euros que va costar el seu ida y vuelta a Sanxenxo l'any passat a bord d'un Gulfstream 450? No se sap. Probablement nosaltres de les nostres butxaques. Qui va pagar els 35.000 euros que va costar que anés a l'enterrament de Constantí de Grècia en un Global Bombardier 7500? Probablement els mateixos pringats: els ciutadans. Qui va costejar els 50.000 euros perquè visités París amb la seva filla, la infanta Cristina, en un altre vol privat, per acompanyar Vargas Llosa en el seu ingrés a l'Acadèmia Francesa?... Els mendas. I ara Joan Carles té el caprici de cada any, agafar un avió com aquest i plantar-se a Sanxenxo...
Mentre mitja Europa i part de l'altra ha posat damunt la taula el debat de posar límits a aquesta mena de vols privats per la seva contribució a l'emergència climàtica, mentre a Espanya es plantegen debats sobre la futura Llei de Mobilitat Sostenible, Joan Carles, a lo suyo. Atenció amb les xifres escandaloses que planteja la citada publicació, que posen els pèls de punta: per exemple, l'impacte d'un dels seus avions fetitxe, el Gulfstream G550, que sortiria ni més ni menys que a 26 tones de CO2 emeses en només sis hores entre Abu Dhabi i Londres. En sis hores, el seu vol privat ja contamina més que la quota de diferents espanyols en uns anys. Sumem-hi les tones generades per viatjar de Londres a Vigo (6,4). I la tornada cap a Abu Dhabi. 28,6 tones més. En total, 61 tones d'emissions per alimentar el canvi climàtic... que "es más o menos lo que generan 42 hogares familiares (de tres personas) al año en electricidad y calefacción". Absolutament indecent. Com diuen a Vanity Fair, "Si el rey Juan Carlos busca la rehabilitación de su imagen pública, tiene una forma muy sencilla de empezar a conseguirlo": un vol no privat, sinó regular... Nosaltres afegiríem que la seva imatge pública no té rehabilitació possible i que ni viatge en vol regular ni monsergas en vinagre. Que es quedi allà i no torni.