El naixement que posa cap per avall la corona de Dinamarca, dos fills en un any

La corona danesa viu perillosament. Està abonada a un esport de risc, com el d'un comportament no gaire habitual. Això per dir-ho molt finament. La seva història recent està esquitxada d'episodis que fan abaixar el cap dels Glücksburg, alhora que esveren una població eminentment monàrquica, però cada cop més decebuda amb el comportament dels seus royals. Des de la cúpula i fins als pisos més baixos de la jerarquia escandinava, el marro és el pa nostre de cada dia. Començant, clar, per un rei Frederic X que ho és per la infidelitat a la seva dona Mary, qui només va “perdonar” a canvi de la immolació de la sogra Margarida II i d'una assegurança econòmica per a tota la vida. La veterana reina sortint emulava la seva germana Ana Maria, exreina de Grècia: havia d'entregar la corona. En aquest cas, no pas per una revolta popular, sinó per un tema de safareig. Lleig.

Des que en Frederic fos coronat el 14 de gener, les notícies no gaire positives sobre el monarca i la consort han estat incessants. Sobretot per la imatge de dropos que projecten en el seu dia a dia, amb una agenda oficial exigua i habitualment per separat. Estan més pendents de Verbier que de Copenhaguen, de la feina o de la família. El que va passar fa uns dies, amb el 84è aniversari de la Margarida, és una evidència indiscutible. Doncs bé, en aquesta voràgine de negativitat i situacions anòmales, ara és el torn de la tercera germana, la Benedicta. La princesa a l'ombra de les reines. L'acompanyant accidental de Joan Carles és una dona peculiar, "excel·lent conductora, horrible cuinera i aficionada a fer una birra abans de ficar-se al llit", segons una biografia autoritzada. En fa 80, i acaba d'afegir noves pàgines a la seva biografia, convertint-se en àvia per sisena vegada. De fet, el cinquè va arribar fa pocs mesos. I era dels mateixos mare i pare.

No, no es tracta d'una gesta gestacional, d'un prodigi de la naturalesa. El fill de la Benedicta, Gustav Sayn-Wittgenstein, juntament amb la seva dona, l'escriptora nord-americana Carina Axelsson, han fet servir la gestació subrogada. Dues vegades en un any, sí. Sembla excessiu, però és així. La parella, de 55 anys, han llogat ventres als EUA, l'opció preferida de celebrities que tots coneixem. El cosí de Frederic X i la seva dona són residents en un castell a Alemanya, país on està prohibida aquesta pràctica. L'acabada de nàixer és una nena de nom encara per descobrir, de la mateixa manera que va passar en el seu moment amb el primogènit, Gustav Albrecht, el primer nadó reial europeu per gestació subrogada. Ara en repeteixen. La parelleta.

Tot aquest serial posa el país cap per avall i planteja un dubte: són els fills no biològics aptes per formar part de la línia successòria? Podrien arribar, tot i la distància sideral amb les principals figures (començant per l'hereu oficial Christian, o fins i tot Isabel de Dinamarca), a reis o reines? O serien apartats per raons de sang? Som conscients que la particularitat de les normes internes dels royals danesos complica l'equació, però el debat és sobre la taula. La Casa Reial danesa està enganxada a la polèmica. Ni els naixements són un motiu de joia pura, també comporten mals de cap.