Cristina de Borbó i Grècia té tres famílies: la grega, que són més estranys que un marcià, els Borbons, dels qui va renegar en públic de manera brusca i imperdonable. I els Urdangarin, el seu únic suport des de fa molts anys. Quan va esclatar el cas Nóos, de corrupció del seu marit, Cristina va refugiar-se en els bascos, la seva família política. No volia saber res de ningú més. La sogra li feia de mare, les cunyades de germanes i el marit era el rei de la casa. Ara ho ha perdut tot. També a tota la família política. La infanta Elena té por que la seva germana petita estigui "abandonada", sola a Ginebra amb Irene de 16 anys.
Ho escriu Paloma Barrientos a Vanitatis: "Cristina está muy tocada y no entiende nada. Estocada emocional tras ver las fotos de Iñaki y su amante Ainhoa Armentia saliendo de casa de la madre de Iñaki. La Infanta vive estos momentos encerrada en casa, en Ginebra, de donde casi no sale. Teletrabaja casi siempre, no queda con nadie y se refugia en su soledad, nos cuentan desde su círculo, dolida". Cristina ja no es parla tampoc amb la sogra, que com a bona mare ha perdonat un altre cop al fill, també per desenamorar-se de la germana del rei. Només faltaria. El tuf paternalista de la columna acaba dient que Iñaki és "el niño mimado de su madre" i que la infanta "se sorprende ahora al imaginar que la familia de Urdangarin acepta esta nueva relación con Ainhoa". No han entès, ella i el digital, que un fill és molt més important que una jove, encara que la filla política sigui royal.
El clic de la infanta en depressió és veure "a su todavía marido entrar y salir de la casa de su madre con su nueva pareja: una puñalada (acaso la última) que no esperaba". Massa anys sobreprotegida sense saber què és la vida. El més interessant de la peça és el que no diu: per què Felip de Borbó va deixar de parlar a la seva germana. Contra el que s'hi diu, no és el cas Nóos, ni treure-li el ducat de Palma. El que va destruir la relació de Felip i Cristina per sempre és la reacció imperdonable de Cristina, de nena malcriada i maleducada, desafiant en públic Felip.
Va succeir el juny de 2015. Felip abans que comenci el judici del cas Nóos decideix prendre una mesura de precaució, com que Cristina no renuncia a res, ni es divorcia ni fa cap gest, li pren l'únic que li pot prendre. No pot evitar que sigui germana i per tant no pot treure-la de l'ordre successori. Li treu l'assignació econòmica i el ducat de Palma que li havia concedit Joan Carles en casar-se. Contra tota lògica monàrquica, Cristina desafia el rei en públic i envia a dos diaris catalans una carta manuscrita dient que no és el rei qui li pren el ducat sinó que és ella qui hi renuncia. Mentida. Zarzuela comunica per telèfon a la infanta que deixarà de ser duquessa de Palma i ella, en una rabieta imperdonable, va publicar una carta dient que era ella la que renunciava. Ridícul en públic, dos germans, rei i infanta, com folklòriques barallant-se a Sálvame. Zarzuela va fer creu i ratlla. Mai més. Va ser absolta per la justícia i tampoc no ha tornat a relacionar-se amb Felip i Letícia. Cristina ara més aïllada. Té un mal final.