La infanta Cristina és ultracatòlica, una princesa europea beata, que quan ve a Barcelona va a missa a Pedralbes, a la Parròquia de Sant Ot al carrer Manuel Girona, amb tres escortes. Tres guardaespatlles del Ministeri de l'Interior que l'acompanyen a resar i a combregar. Es va casar a la catedral de Barcelona amb un marit que ha incomplert el vot de fidelitat tota la vida. El divorci no estava en els plans de la germana del rei fins que l'amant va sortir en portada de Lecturas a tot color. Els fills han sortit cadascú d'una manera. Juan, el gran, el més beat, va anar a les missions i ara viu a Londres sense parella coneguda. Alguns insinuen que viu casat amb Deu. Miguel és el fill que ho té més clar: s'ha arrambat a una multimilionària veneçolana , Olympia Beracasa, i pensa fer la vida dels Grimaldi de Mònaco, monitor d'esquí, esports d'aigua i no fotre res. Pablo és el que té un pis a Pedralbes i festeja una estudiant catalana de Medicina, Johanna Zott mentre és l'ídol de milers de noies que el volen d'amant. Johanna ho té magre. Els fills porten l'ADN Urdangarin, infidelitat congènita, i queda la petita, Irene.
Irene, la protegida, la que vivia a casa amb la mare a Ginebra aïllada de tot fins que ha fet 19 anys i s'ha enamorat d'un cosí seu. És borbona fins i tot en això, en l'endogàmia dels seus avantpassats. Juan Urquijo i Irene Urdangarin comparteixen cognom Borbó. Tenen el mateix rebesavi: Alfons XIII. Si tenen fills ja saben que poden sortir amb algun problema genètic greu. Però això no impedeix que es mengin la boca a petons al carrer i un paparazzi els hagi fotografiat a la portada de Diez Minutos. Cristina ja sap que té una doble preocupació: la filla li ha sortit frívola i el net li pot sortir amb greus problemes de salut. Aquesta és la portada:
Irene i Juan no saben del cert què és la passió perquè el petó que retrata la revista és cast, sembla més aviat un petó a la galta, no hi ha llengua, ni boca ni morrejada. Hi ha escalfor a l'estiu entre dos joves que no han tingut parelles prèvies i són d'alta societat. Van roents i deixen camp per córrer a les seves hormones. Res de nou a Zarzuela, on les infantes van ser unes caça homes i el príncep empalmava nòvies. Els Urdangarin eren discrets fins que algú va dir que la missaire Cristina no podia controlar la vida sentimental i sexual dels seus quatre fills. Només Juan viu lluny del pecat, els altres tres fills petits, Pablo, Miguel i Irene ja tenen parella però és la petita la que no ha entès els perills d'allitar-se amb un cosí seu. Cristina prega que trenquin.
La infanta Cristina, que no es treu l'aliança de matrimoni i que encara va dient que ella no va fallar, viu avergonyida per la frivolitat de la princesa Irene, una cosina d'Elionor sense rang d'infanta però de sang royal i amb drets successoris. Vet aquí el problema, la sang. Si es queda embarassada de Juan, tanta sang Borbó pot fer que els seus fills s'assemblin més a Elena, la infanta "especial", que a Cristina, la infanta llesta (per comparació).
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!