El divorci de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin s'està cuinant a foc lent. Lentíssim. Des que anunciessin la seva separació arran de la infidelitat del basc amb Ainhoa Armentia s'ha repetit una consigna amb insistència: que signarien els papers un cop passat l'estiu. Una veritat a mitges, perquè si ben és cert que el calendari els hi dona la raó, tots enteníem que no passaria del mes d'octubre, com a màxim. De moment som a mitjans de novembre i no tenim fumata blanca. Sobta tenint en compte que ella té el control de la situació, i que un altre dels mantres era que no hi hauria cap problema en les condicions de la separació. Alguna cosa deu estar passant que expliqui tanta espera.
Del contingut de l'acord se sap poca cosa, però tenim certeses, com va explicar EN Blau. La principal, que ella li passa una pensió compensatòria. l'Iñaki no té un duro. "El cònjuge al que la separació o el divorci produeixi un desequilibri econòmic en relació a la posició de l'altre tindrà dret a una compensació que podrà consistir en una pensió temporal o per temps indefinit, o una prestació única". La traducció d'aquest article del codi civil en euros és aquesta: la germana de Felip li dona 5.000 al mes. Solucionat aquest tema certament menor per a Cristina, rica do nascimento (i pels mecenes que la contracten a preu galàctic), no hi hauria d'haver cap d'altre entrebanc. Però la Borbó no vol posar-li les coses fàcils. I està imposant alguna condició increïble a l'Iñaki.
Concretament una que rebatria la versió que va oferir una coneguda periodista del corrillo d'Ana Rosa Quintana, Paloma García Pelayo. "A la infanta Ainhoa no le importa nada, podría ser cualquier otra mujer, solo le duele la deslealtad”. No sembla que li importi tan poc, si atenem al que publica el digital Informalia citant fonts de l'entorn de la Cristina. La directriu és taxativa: que no s'acosti als seus 4 fills. "Que mantenga alejada de sus hijos a su novia", expliquen concretament. Semblaria un extrem que difícilment es complirà: no estem parlant d'infants o adolescents. 3 d'ells, els nois, són majors d'edat: Juan Valentín (23), Pablo (21) i Miguel (20). El segon d'ells, a més a més, ja coneix Armentia i és el que més contacte manté amb el pare per la seva activitat professional al Barça d'handbol. L'única menor és la petita, Irene. La més propera a la seva mare, a més a més. Però té 17 anys, serà oficialment adulta el proper més de juny. I farà i deixarà de fer el que li roti. No sabem com espera que aquesta condició es faci realitat, però a Can Borbó ja no ens sorprèn absolutament res.
L'Iñaki, per d'altra banda, podria acceptar qualsevol clàusula per absurda que sigui. L'interessa matar aquest tema per molts motius. A banda de l'econòmic i d'evitar a la premsa del cor, per continuar vivint el seu romanç amb la de Vitoria-Gasteiz sense més pedres a la motxilla. Malgrat que en alguns moments es va dir que s'havien distanciat, la parella continua endavant i hi ha documents gràfics que ho corroboren. Estan enamorats. Peti qui peti.
Cristina vol cobrar-se la venjança abans de l'adeu final. Ojo por ojo...