La Casa Reial ha mogut fitxa enmig del superlatiu escàndol que fa trontollar la Corona. Letícia s'ha immolat a lo bonzo per aconseguir una més necessària que mai unitat familiar. L'aparició al dinar de celebració del 60è aniversari de la infanta Elena en un restaurant madrileny era de les coses més inimaginables. Però si alguna cosa ens ha ensenyat Jaime del Burgo, és que a can Borbó no hi ha res impossible. Es poden 'matar', menysprear, humiliar i fer tota mena de jugades brutes, però sempre hi ha un toc de corneta que els crida a l'ordre. Més aviat seria la trompeta de Gabriel, la que anuncia la fi del món. En aquest cas, la fi de la monarquia. L'apocalipsi. Letícia s'ha hagut d'empassar l'orgull i acotar el cap.
Ara bé, ni totes les representacions teatrals d'aquest elenc pot fer-nos perdre de vista la realitat quotidiana, el dia a dia. I aquest és que no se suporten entre ells. L'odi és visceral i, en alguns casos, d'orígens prehistòrics. D'en Joan Carles ni en parlem, però per exemple tenim a la infanta Elena, l'homenatjada i amfitriona del conclave, qui ha rebutjat des de sempre a Letícia per plebea, divorciada i filla de pares divorciats, atea... Tot el paquet. A més a més, Elena és mare de Froilán i Victoria Federica, dos elements tòxics amb qui la reina ha mantingut un cordó sanitari aferrissat. Que no s'acostessin a les seves filles Elionor i Sofia ni per casualitat. Un afront per a qualsevol mare, i una ganivetada entre cunyades. I mira avui, tots tan amics. De rialles. La vie en rose. Doncs no, els gatets continuen vius i miolant a l'estómac dels comensals royals. A una d'elles se li ha fet bola. I amb la cara pagava.
La persona de qui en parlem és la Cristina, l'altra germana i cunyada. Com bé recorda Pilar Eyre, "no se hablan desde hace años. Con Cristina concretamente, hace muchos años que no se fotografía, la ha expulsado de la Zarzuela. Si Cristina quería ver a su madre tenía que ir a escondidas de su cuñada. Han tenido una relación pésima". Per aquí va, segurament, la negativa del seu fill Pablo a assistir a la majoria d'edat de la seva cosina Elionor, futura reina d'Espanya si abans no cau tota la paradeta. "No la tragan", remata Eyre. I no 'la tragarán' després de la trobada d'avui. Només ha estat una opereta. Un missatge d'unitat de cara a l'opinió pública. Les opinions privades, però, fa l'efecte que no s'hauran mogut ni un mil·límetre. O sí: els afers amb Del Burgo li hauran donat molta munició. Cristina es presentava al dinar acompanyant la seva mare Sofia. Intentava posar bona cara, sí, davant els fotògrafs. Però quan no la miraven, ai, la cançó era una altra.
Cristina arribava de Suïssa i un vehicle amb escortes la duia pels carrers de Madrid fins al lloc acordat per a la cita borbònica. Els paparazzi l'esperaven, amagats. I han obtingut una imatge que és molt clara. No era el dia més feliç de la infanta, ni tan sols veure l'enemiga fustigant-se semblava compensar-li els greuges anteriors. Seriosa, trista, capcota al seient del darrere del cotxe, no era la imatge d'un aniversari feliç. Ni d'una divorciada feliç, tampoc. Potser considera poc càstig el sacrifici de Letícia. I en voldria, com a mínim, el mateix que ha passat ella durant tots aquests anys. Veurem quant dura aquesta pau, i el més important, per quina costura explota. Està tot agafat amb pinces.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!