Un demolidor article d'opinió del catedràtic de Dret constitucional Javier Pérez Royo ha posat el dit a la nafra d'Espanya: la monarquia. La columna d'opinió a Eldiario.es es titula El rey en Davos: una vergüenza nacional. L'expert en la Constitució critica que Espanya fos representada en aquest fòrum econòmic no per una persona escollida democràticament, Mariano Rajoy, sinó pel cap de l'Estat que ho és per condició biològica.
EFE
La tesi és indiscutible: un càrrec públic hereditari i un d'escollit democràticament no són intercanviables. L'autor posa dos exemples clarificadors: a la reina Elisabet II ni se li passaria per la corona representar el Regne Unit a una reunió de caps de govern i els únics monarques que acostumen a assistir a fòrums com aquest són els reis saudites, que representen monarquies absolutes, un vestigi medieval anti-democràtic. Però Rajoy va enviar-hi Felip i els dos, president i rei, han quedat amb el cul a l'aire.
EFE
La paradoxa és que Felip VI es va omplir la boca de la Constitució en el seu discurs. La mateixa Constitució que atorga la sobirania al poble, representat pels seus diputats. El rei no té la sobirania d'Espanya sinó que recau en les cambres legislatives. Pérez Royo ho escriu així de clar: "No se puede tolerar que se anteponga el principio monárquico al principio de legitimación democrática". I acaba demanant a l'oposició, que té majoria absoluta, exigir responsabilitats a Rajoy. Felip VI mai no respon del seu càrrec públic a la cambra. Ho qualifica tot plegat de "deriva antidemocràtica i inconstitucional". La llei del silenci que regia, mai millor dit, sobre Joan Carles va caure quan es va parlar obertament de les seves amants o dels seus negocis. I va ser quan va haver d'abdicar. El silenci sobre Felip VI acaba d'acabar amb aquest article. S'obre la veda.