Sovint, quan es compara la reina Letícia amb d'altres homòlogues royals europees, l'espanyola surt perdent quan el que es compara és el caliu que desprenen. Especialment surt retratada quan se la posa al davant de la reina holandesa, Máxima Zorreguieta. Molt més divertida, alegre, despreocupada, humana i espontània que l'asturiana, l'argentina no ho ha dubtat quan s'ha hagut de vestir de farbalans a la Feria de Abril, cosa impensable en Letícia. Sens dubte, però, el dia que van semblar més la nit i el dia va ser quan les vam veure a totes dues emetent missatges a la ciutadania des dels seus despatxos. Perquè el que en la reina dels Països Baixos tot eren detalls cuquis, colors i una decoració preciosa, en Letícia tot era d'una fredor que tomba, blanc sense res, una taula i para de comptar, com si fos el quadre de comandament de l'Enterprise o alguna nau espacial... I després s'estranya quan l'acusen de ser una persona freda...
Per conèixer algú de veritat cal donar un senzill cop d'ull al seu lloc de treball. Diuen que el blanc és la suma de tots els colors. Però entre el blanc Letícia i Máxima d'Holanda no hi ha color. Potser per un intent de mostrar-se més propera, més detallista i no tant tibada com si s''hagués empassat sempre un pal, la dona de Felip té entre cella i cella la voluntat de mostrar-se més afable a ulls de la ciutadania. I qui sap si va formar part d'aquest intent el que li vam veure fer el passat cap de setmana per homenatjar el 50 aniversari d'un programa mític de TVE, Informe semanal. Una Letícia que semblava però, un robot, va començar a felicitar els seus excompanys: "Me asomo un momento a sus casas en este sábado tan especial para hacerles una confesión. Siento un gran pudor profesional e intelectual por el hecho de dirigirme a ustedes en este día en el que la televisión pública rinde homenaje a Informe Semanal y a quienes han escrito su historia. Yo solo fui una sustituta de verano hace más de 20 años y solo puedo agradecer sumándome a la felicitación a todos los profesionales que durante 50 años nos han ayudado a comprender el mundo".
Letícia feia por, però el vídeo de felicitació va servir perquè uns dies més tard, alguns paressin atenció als detalls que oferia el que sembla el nou despatxet de la reina, més maco que l'anterior, amb vistes a l'exterior, prestatges i detalls darrera del rostre de Letícia, en primer terme, que feia por, com si fos la prota de la pel·li de terror Smile. Gràcies a haver vist aquest racó de Zarzuela desconegut fins ara, molts han analitzat amb lupa l'escenari, especialment, els llibres que hi ha als prestatges de color blanc.
D'entre els que es poden distingir, hi trobem per exemple dos volums del Diccionario de la Real Academia, un tochaco sobre el pintor Sorolla, Sorolla visión de España. Colección de la Hispanic Society of América. Catálogo tamaño XL, novel·les com Una historia de España, d'Arturo Pérez-Reverte, The Paris Review. Entrevistas (1953-2012), una exhaustiva selecció que reuneix cent retrats literaris fets durant seixanta anys, El imperio de lo efímero: La moda y su destino en las sociedades modernas, del sociòleg i filòsof francès Gilles Lipovetsky o un llibre molt més personal. I és que als seus prestatges hi té un detall que segur que ha fet feliç una de les seves amigues íntimes, Sonsoles Ónega. Perquè la reina també hi té la novel·la Mil besos prohibidos, escrita per la periodista d'Antena 3.
Seria curiós veure com li ha dedicat i què hi ha posat a la primera pàgina.