En un gir que sacseja novament els fonaments de la reialesa europea, el príncep Joaquim de Dinamarca s'uneix, sense voler, a un discurs que ja havia iniciat el polèmic príncep Harry del Regne Unit. Les seves paraules, pronunciades en to gairebé confessional durant l'emissió del seu nou documental, han desencadenat un vendaval de comparacions i especulacions que recorren les cases reials des de Copenhaguen fins a Londres.

Al documental Hærvejen, el germà petit del rei Frederic X recorre un antic sender danès juntament amb l'autor Steffen Jacobsen, però el que realment va impactar l'audiència no van ser els paisatges històrics, sinó el drama humà que es va filtrar entre línies: "Soc un producte? Tinc una cosa per oferir als altres a més de...?". Aquesta breu però devastadora pregunta va ser suficient per desencadenar una tempesta mediàtica que ens va recordar els reclams del príncep Harry contra la monarquia britànica. El rerefons és clar: el dolor d'un royal que mai no serà rei, però que sempre serà eternament qüestionat i vigilat per la seva família.

Paral·lelismes reals: Harry, duc de Sussex, i Joaquim, comte de Monpezat, com a prínceps de segona fila

Ambdós van néixer a l'ombra d'un tron que mai no ocuparien. Harry i Joaquín comparteixen la creu de ser "els altres", aquells l'existència dels quals és útil només com a suport institucional. Aquesta ferida, invisible però persistent, ha marcat les seves vides i, en anys recents, s'ha fet pública a través d'explosives declaracions i decisions personals. El revés del 2023, quan la reina Margarida va desposseir els quatre fills del príncep Joaquim dels seus títols reals, no només va trencar la imatge pública de la família danesa, sinó que també va revelar una ferida profunda. Joaquim ho va expressar amb total honestedat: els seus fills havien estat "danyats" per una decisió que els va impactar de manera abrupta. Resulta fàcil traçar un paral·lelisme entre aquest esdeveniment i les paraules de Harry en la seva autobiografia Spare, en la qual es descriu a si mateix com "el recanvi" del seu germà Guillem.

"Dos anys major que jo, Willy era l'Hereu, mentre que jo era el Recanvi. Jo era l'ombra, el suport, el Pla B. Vaig ser portat al món en cas que alguna cosa li passés a Willy. Jo vaig entendre el meu paper com una diversió i una distracció del meu germà. O per proporcionar-lo, si és necessari, una peça de recanvi. Ronyó, potser una transfusió de sang, un trasplantament de medul·la òssia", va escriure Harry en 'Spare'.

Monarquies en crisi: quant se sacrifica la salut mental pel deure?

La reialesa presumeix de llinatges, fastos i solemnitats. Però darrere dels uniformes de gala, la batalla és silenciosa i solitària. Joaquim, en recordar el seu divorci amb la comtessa Alejandra, va admetre sentir-se "estranyament sol". Una frase que, encara que breu, tanca l'aïllament que implica viure sota les regles implacables d'una corona. Per la seva part, Harry ha estat encara més vocal. Va denunciar públicament els traumes emocionals heretats, la pressió mediàtica i l'abandonament institucional que el va portar, juntament amb Meghan Markle, a exiliar-se voluntàriament a Califòrnia. Ambdós ara viuen en els Estats Units, com si només a l'altre costat de l'Atlàntic poguessin ser ells mateixos.

És irònic: mentre el món enveja els seus títols i castells, ells anhelen el que qualsevol ciutadà comú té per dret, identitat pròpia. Joaquim, ara agregat de defensa a Washington D.C., i Harry, convertit en filantrop i productor, semblen estar reescrivint la seva història fora de palau, lluny dels trons que els van mantenir presoners d'un rol que mai no van demanar.