La Corona no està acostumada a trobar a tots es quioscos d'Espanya, en setmana electoral, una portada a 6 columnes deixant en evidència el rei Felip VI. Cap diari o revista no gosa titular: "Les eleccions de diumenge tenen un guanyador fix: Felip VI". I a sota del titular "El rei seguirà cobrant diner públic fins que es mori sense sotmetre's a l'escrutini dels votants". A poques hores del 26M, eleccions municipals com les que van portar la II República, cada quiosc d'Espanya ensenya que el rei va despullat, com al conte. Tots els vianants estan veient una portada amb el monarca gratant-se els ous al tron, entre talls de pizza i en calçotets, samarreta imperi tacada de greix i corona de gairell:
El text que el setmanari català El jueves li fa dir al monarca és millor que el dibuix; "Con el 100% escrotado, vuelvo a ser jefe de Estado". Un poema barrejant escrutini i escrot, metàfora del lloc per on es passa les eleccions un cap d'Estat no electe. La bossa dels testicles se la segueix tocant en soledat el marit de Letícia. Fa unes setmanes la revista va plantejar-se una portada similar i va fer un esborrany que han millorat ostensiblement. Així era el primer Felip:
Tot té un sentit: si Espanya té un cap d'Estat que no ha estat votat sinó que ho és per ser un espermatozoide Y (masculí) de Joan Carles, tota simbologia testicular és pertinent amb Felip. Els monàrquics diran que a la Unió Europea queden 6 reis: Espanya, Suècia, Dinamarca, Bèlgica, Holanda i Luxemburg (Elisabet II té un peu i mig fora). Els demòcrates diran que preferixen triar-lo cada 4 anys, com a un simple regidor d'ajuntament que cobra un 0,01% del que cobra Felip. Cada detall del dibuix és pensat, però la punta de la Corona és la cirereta del pastís:
El Jueves segueix sent l'editorial que no poden escriure la resta de publicacions de paper. Com diria el rei Felip; "Para jefe de Estado... lo que tengo aquí colgado".