L'alferes Elionor a Catalunya amb Felip VI, els gestos els delaten

Felip VI i la princesa Elionor posen punt final a Catalunya a la seva flamant gira de despatxos militars. El rei i l'alferes princesa, després del gran desplegament de dimecres 3 de juliol a l'Acadèmia General de l'Exèrcit de Saragossa per entregar les titulacions, i que el monarca passés per Lleó 24 hores després amb similar propòsit, han visitat la base de Talarn, a Lleida, amb una nova fornada de sotsoficials esperant el seu gran moment. La cita d'aquest matí, amb un interès mediàtic menor, sense la presència de la infanta Sofia o de la mateixa reina Letícia, ens ha deixat escenes molt menys emotives. De fet, han estat un quadre. Detectem certa desgana. Com si l'escenari no fos el més desitjat.

Catalunya pesa, i molt, quan tenim Felip VI pel mig. No ho pot evitar, ni davant d'un públic entusiasta, un escenari propici i un ambient promonàrquic com el que s'ha viscut aquest matí, amb les graderies desmuntables plenes a vessar d'un públic que estrenava barretets del basar amb la rojigualda en una cinta. La Catalunya submisa, la més aduladora. L'espanyolista. Aquesta és la que li agrada, però una mala maror sobrevola l'ambient. Un sentiment, el de "Catalunya no té rei", o el famós discurs del 3 d'octubre de 2017, per exemple. Fins i tot una Llei, la de l'amnistia, que ha hagut de signar perquè no li quedava més remei. Però si n'hagués pogut, ai. Otro gallo cantaría. 

Els gestos els delaten: males cares, avorriment, com dient 'que se acabe ya esto, por Dios'. I en aquest cas, per duplicat, amb Elionor prenent apunts del comportament del model patern. Diran els entesos en la matèria que un acte solemne com aquest no és espai per a mostres d'humanitat i alegria, i que la cara de bolet de la parella respon al protocol, a la disciplina i al respecte. Bé, fa només dos dies s'ho van saltar sense problemes, amb aquelles abraçades i mirades de xai. Fins i tot amb el famós discurset del dinar posterior a l'aniversari reial, aquell del "qué desastre". En tot cas, no cola: hi havia ganyotes d'atipament i de cert rebuig. Les clàssiques del pare, i les incipients de la filla. 

Elionor semblava absent, altiva, un estaquirot massa rígid i amb el que resulta difícil empatitzar, fora del circuit castrense i rodalia. Molt maquillada, d'alguna manera de forma més notable que durant la seva distinció com a alferes, desprenia un quèséjo estrany i poc amigable. Està fins al capdamunt de compromisos i vol vacances, o actua com un mini-jo d'El Preparao, aixecant lleugerament el llavi superior quan visita Catalunya? El que queda clar és que no ha estat el seu millor dia, ni el més fotogènic. No han fet nous amics. Continuen sent els mateixos de sempre.