Tot a punt per al gran dia d'Elionor de Borbó i Ortiz, hereva del tron espanyol. Acaba el mes més mogut de la seva vida: després de la jura de bandera i dels Premis Princesa d'Astúries, ara és el torn de la jura de la Constitució i la celebració del seu aniversari. La primogènita de Felip i Letícia fa 18 anys, serà major d'edat i la pesada, medieval i caduca institució monàrquica s'adaptarà al nou panorama. Fenomenal. El règim està esverat, hi ha monarquitis aguda. També Elionormania: la filla és la millor, la més preparada, la més de lo més. Només no li cau bé a Victoria Federica, imaginin. La festa demà a Madrid serà històrica. I ridícula.
Sí, ridícula. La passió monàrquica és, en essència, una autèntica xarlotada. Potser els més joves no ho recordin, però quan Felip i Letícia es van casar vam veure manifestacions populars de devoció royal que fregaven el deliri. Per exemple? El que va fer un regidor de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, Jorge Ibarrondo, del PP. L'home es va presentar al Palau Reial amb xanques i marxandatge del més barat per victorejar els prínceps. Gorra absurda, banderetes, prismàtics com de joguina. Fotia pena. Però sempre es pot superar la cosa, i els hostalers de Madrid han dit allò de 'sujétame el cubata'. De fet, han triat un símbol basc universal per complimentar a la princesa. El què? Al·lucinaran.
Els empresaris de bars i restaurants madrilenys han "creat" una gilda en honor a Elionor. Per si hi ha algun despistat, la gilda és un pintxo creat a Donostia el 1948. Es tracta d'una oliva, una piparra en vinagre i una anxova, tot això unit per un escuradents. Hi ha diferents versions, amb seitó, amb pop, amb pebrot vermell, fins i tot hi ha qui li posa tonyina. El que sigui. Però l'essència sempre són els tres elements descrits anteriorment. El Bar Casa Vallés el va fer popular a la postguerra, i el nom fa referència a Rita Hayworth i la seva mítica pel·lícula, 'Gilda': "Este pintxo tenía las mismas características que la actriz: “Salada, verde y un poco picante”, diu la saviesa popular. Doncs vet aquí que els madrilenys, experts en apropiació cultural, gastronòmica i similars, han agafat aquesta delícia, li han plantat una bandereta espanyola minúscula i li han dedicat a Elionor. D'una manera cutre, això sí. Després els garrepes són els catalans. I aquesta gent es menja les ungles abans que el pa, quina misèria.
Misèria, sí. El senyor Alfonso Delgado, anomenat com "CEO" de la Casa del Abuelo, un local del centre de Madrid, ha presentat aquest regal com si hagués trobat la pedra filosofal. Però qualsevol ésser humà que hagi menjat una gilda la trobarà minsa, una pelleringa i un pecat. Han tallat la piparra i l'anxova per la meitat, possiblement amb l'excusa de ser més fàcil a l'hora de cruspir-se-la, però que fa ferum de treure dos pel preu d'una. Fa mal a la vista. Per sort, quan llegeixes el text que han preparat et passa i et pixes de riure: "Este aperitivo, que ha reflejado durante décadas el carácter español de nuestro país, aúna juventud, tradición y saber hacer de tantas generaciones anteriores, con el que deseamos un futuro prometedor a la princesa de Asturias". Ajá. Po'fale. Viuen en un altre món.
